Barcelona va reviure ahir l’arribada dels Jocs Olímpics a la ciutat de Barcelona. 25 anys després, la flama olímpica va tornar a passejar pels carrers de la ciutat, Epi va fer el darrer relleu amb la torxa, Antonio Rebollo va repetir el famós llençament al peveter i la rumba dels Manolos van tornar a ser l’ànima de la festa. En l’entrada des de la Rambla a la plaça Catalunya del penúltim rellevista la munió de gent que s’aplegava al centre neuràlgic de la ciutat ja va bramar d’il·lusió. El contrast d’èpoques entre la Barcelona del 1992 i l’actual es va fer palès quan Epi va lliurar el foc a Rebollo; a diferència d’aquell 25 de juliol del 92, ahir el llançament de la fletxa que duia el foc olímpic va ser enregistrat per centenars de telèfons mòbils que es van il·luminar alhora. Amb un pèl de suspens perquè es van encendre diverses torxes artificials abans d’hora quan l’arquer tensava l’arc, el peveter va tornar a encendre’s i els focs d’artifici van tornar a il·luminar Barcelona. També es va encendre el peveter de l’Estadi Olímpic de Montjuïc a través d’una pantalla gegant on es va projectar aquella escena que mai s’ha esborrat de les retines dels afortunats que ho van viure en directe l’any 1992. Tampoc s’ha esborrat de l’imaginari col·lectiu de l’olimpisme de casa nostra i de la resta del món. L’Amics per sempre va tornar a omplir tots els racons de la ciutat i els Manolos es van tornar a fer amos i senyors de la plaça Catalunya, que va ballar rumba per rememorar aquell dia.

Abans, la flama olímpica havia recorregut la ciutat de Barcelona. Des del Palauet Albèniz, on la torxa va iniciar el seu trajecte de la mà de la campiona olímpica del 92, Eli Maragall, que va ser l’autora del gol que va decidir el torneig olímpic d’hoquei sobre herba. Esportistes de la talla de Pol Amat, Jesús Garcia Bragado, Raúl Tamudo, Erika Villaécija, Dani Ballart, Àlex Corretja, Nacho Solozábal, Ferran Latorre, entre d’altres... També periodistes i voluntaris d’aleshores van conduir el foc olímpic amb relleus que van tenir un element comú entre tots ells; un somriure d’orella a orella que omplia la cara dels protagonistes.

Els discursos institucionals de l’Ajuntament, la Generalitat, el Comitè Olímpic Internacional, el Comitè Paralímpic i Felip VI van donar el tret de sortida a la commemoració dels 25 anys dels Jocs. Van ser un sentit homenatge a aquells que van fer possible l’èxit de Barcelona 92. S’emocionava l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, recordant Pasqual Maragall. “Ells ens va ensenyar a estimar la ciutat i va ser el pal de paller d’uns Jocs magnífics perquè es va envoltar del millor equip i va ser generós en la seva feina”, va dir. També va voler retre-li homenatge a l’alcalde d’aleshores el rei d’Espanya. “Barcelona va demostrar que l’esport és un gran catalitzador de la transformació humana”, va comentar Thomas Bach, president del COI. També van ser “els Jocs que van unir un món dividit”, va afegir-hi Bach.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va focalitzar el seu discurs en el canvi que van propiciar aquells Jocs al país. “No s’entén la potència esportiva actual del país sense aquella cita”, va dir Puigdemont, que va comentar que la idea de tornar a projectar la ciutat al món amb un Jocs Olímpics d’hivern agrada molt.

“Va ser un èxit organitzatiu indiscutible i un llegat que cal valorar”, va dir Ada Colau. Ahir, en l’acte central de la celebració de les bodes de plata, la ciutat va tornar a rememorar. Va ser un homenatge a un dels records més bonics i emotius de la ciutat de Barcelona.