Homenatge al record

Bar­ce­lona va reviure ahir l’arri­bada dels Jocs Olímpics a la ciu­tat de Bar­ce­lona. 25 anys després, la flama olímpica va tor­nar a pas­se­jar pels car­rers de la ciu­tat, Epi va fer el dar­rer relleu amb la torxa, Anto­nio Rebo­llo va repe­tir el famós llençament al peve­ter i la rumba dels Mano­los van tor­nar a ser l’ànima de la festa. En l’entrada des de la Ram­bla a la plaça Cata­lu­nya del penúltim relle­vista la munió de gent que s’aple­gava al cen­tre neuràlgic de la ciu­tat ja va bra­mar d’il·lusió. El con­trast d’èpoques entre la Bar­ce­lona del 1992 i l’actual es va fer palès quan Epi va lliu­rar el foc a Rebo­llo; a diferència d’aquell 25 de juliol del 92, ahir el llançament de la fletxa que duia el foc olímpic va ser enre­gis­trat per cen­te­nars de telèfons mòbils que es van il·lumi­nar alhora. Amb un pèl de sus­pens perquè es van encen­dre diver­ses tor­xes arti­fi­ci­als abans d’hora quan l’arquer ten­sava l’arc, el peve­ter va tor­nar a encen­dre’s i els focs d’arti­fici van tor­nar a il·lumi­nar Bar­ce­lona. També es va encen­dre el peve­ter de l’Estadi Olímpic de Montjuïc a través d’una pan­ta­lla gegant on es va pro­jec­tar aque­lla escena que mai s’ha esbor­rat de les reti­nes dels afor­tu­nats que ho van viure en directe l’any 1992. Tam­poc s’ha esbor­rat de l’ima­gi­nari col·lec­tiu de l’olim­pisme de casa nos­tra i de la resta del món. L’Amics per sem­pre va tor­nar a omplir tots els racons de la ciu­tat i els Mano­los es van tor­nar a fer amos i senyors de la plaça Cata­lu­nya, que va ballar rumba per reme­mo­rar aquell dia.

Abans, la flama olímpica havia recor­re­gut la ciu­tat de Bar­ce­lona. Des del Pala­uet Albèniz, on la torxa va ini­ciar el seu tra­jecte de la mà de la cam­pi­ona olímpica del 92, Eli Mara­gall, que va ser l’autora del gol que va deci­dir el tor­neig olímpic d’hoquei sobre herba. Espor­tis­tes de la talla de Pol Amat, Jesús Gar­cia Bra­gado, Raúl Tamudo, Erika Villaécija, Dani Ballart, Àlex Cor­retja, Nacho Solozábal, Fer­ran Latorre, entre d’altres... També peri­o­dis­tes i volun­ta­ris d’ales­ho­res van con­duir el foc olímpic amb relleus que van tenir un ele­ment comú entre tots ells; un som­riure d’ore­lla a ore­lla que omplia la cara dels pro­ta­go­nis­tes.

Els dis­cur­sos ins­ti­tu­ci­o­nals de l’Ajun­ta­ment, la Gene­ra­li­tat, el Comitè Olímpic Inter­na­ci­o­nal, el Comitè Paralímpic i Felip VI van donar el tret de sor­tida a la com­me­mo­ració dels 25 anys dels Jocs. Van ser un sen­tit home­natge a aquells que van fer pos­si­ble l’èxit de Bar­ce­lona 92. S’emo­ci­o­nava l’alcal­dessa de la ciu­tat, Ada Colau, recor­dant Pas­qual Mara­gall. “Ells ens va ense­nyar a esti­mar la ciu­tat i va ser el pal de paller d’uns Jocs magnífics perquè es va envol­tar del millor equip i va ser generós en la seva feina”, va dir. També va voler retre-li home­natge a l’alcalde d’ales­ho­res el rei d’Espa­nya. “Bar­ce­lona va demos­trar que l’esport és un gran cata­lit­za­dor de la trans­for­mació humana”, va comen­tar Tho­mas Bach, pre­si­dent del COI. També van ser “els Jocs que van unir un món divi­dit”, va afe­gir-hi Bach.

El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Car­les Puig­de­mont, va foca­lit­zar el seu dis­curs en el canvi que van pro­pi­ciar aquells Jocs al país. “No s’entén la potència espor­tiva actual del país sense aque­lla cita”, va dir Puig­de­mont, que va comen­tar que la idea de tor­nar a pro­jec­tar la ciu­tat al món amb un Jocs Olímpics d’hivern agrada molt.

“Va ser un èxit orga­nit­za­tiu indis­cu­ti­ble i un lle­gat que cal valo­rar”, va dir Ada Colau. Ahir, en l’acte cen­tral de la cele­bració de les bodes de plata, la ciu­tat va tor­nar a reme­mo­rar. Va ser un home­natge a un dels records més bonics i emo­tius de la ciu­tat de Bar­ce­lona.