Hongria torna a gaudir d’una de les referències mundials de natació. Katinka Hosszú (1989) és un dels fenòmens aquàtics dels últims temps. S’ha caracteritzat per unes planificacions carregades de proves i per encadenar competicions sense descansar ni baixar del podi. S’entrena competint. Acumula 23 ors entre Jocs, mundials i europeus i el botí ascendeix a 45 si es tenen en compte les competicions en piscina curta. A Rio es va embutxacar tres medalles d’or i una plata i dos ors, una plata i un bronze al seu mundial de Budapest. Posseeix els rècords del món dels 100, 200 i 400 estils. És una de les nedadores més versàtils del món. Excel·leix en el crol, l’esquena, la papallona i els estils. Entre les proeses més significatives, destaquen la de convertir-se a Rio en la primera nedadora en guanyar l’or olímpic dels 400 estils i dels 100 esquena des del 1992.

Curiosament, l’última esportista en obtenir aquest doblet també era hongaresa i ho va aconseguir a les piscines Picornell de Barcelona fa 25 anys. Es tracta de Krisztina Egerszegi (Budapest, 1974). Tota una institució aquàtica. Tenia només 14 anys quan va competir als Jocs de Seül (1988) i es va penjar la medalla d’or (200 esquena) i la de plata (100 esquena), convertint-se en la campiona olímpica de natació més jove (14 anys i 41 dies). Una distinció que va perdre precisament a Barcelona a causa de l’or en els 200 braça de la japonesa Kyoko Iwasaki (14 anys i sis dies).

A la muntanya màgica, Egerszegi va escriure un dels capítols més fantàstics de la seva carrera en guanyar tres ors individuals, l’única atleta en aconseguir-ho a Barcelona. Havia complert amb escreix les expectatives que havia generat en desembarcar a Catalunya com un dels fenòmens esportius dels Jocs. L’èxit de Barcelona, tres ors en tres proves individuals, només tenia dos precedents en Debbie Meyer i Janet Evans. La millor en esquena de la història per alguns es va consagrar a Barcelona amb un domini absolut dins i fora de l’aigua amb 18 anys.

A Atlanta, quatre anys més tard i malgrat la joventut, va viure l’última aventura olímpica, encara que amb el temps suficient per estampar el nom als annals de la història olímpica i convertir-se en una de les llegendes. Va repetir la victòria en els 200 esquena i es va convertir en la segona nedadora en guanyar una mateixa prova en tres Jocs Olímpics diferents. Actualment, en aquest selecte club només hi figuren l’hongaresa, l’australiana Dawn Fraser i el nord-americà Michael Phelps. A més, va guanyar la prova amb el marge de 4.15 segons, el més ampli de la història en una prova femenina de 200 metres. Va refusar participar en els 100 esquena perquè considerava que era massa vella, tot i que el seu temps en el relleu d’esquena amb Hongria va ser millor que el de la guanyadora de la final dels 100 esquena. Després dels Jocs va decidir plegar havent revolucionat la natació femenina i deixant una ombra allargada. No hi ha cap més nedadora que hagi guanyat cinc ors olímpics individuals i tampoc hi havia cap nedador que ho hagués aconseguit fins a l’aparició de Phelps, que n’ha guanyat tretze. Un dels seus últims rècords va perdurar 24 anys. Va ser el rècord hongarès dels 200 esquena (2:06.62) que Hosszú va batre al mundial de Kazan el 2015 (2:06.18).