Protagonistes Barcelona 92
Vitali Scherbo
Un gimnàs a Las Vegas i sis ors
Es va consagrar com cap altre atleta a Barcelona
Prepara gimnastes que comencen a destacar
No hi va haver un atleta que despuntés tant com Vitali Scherbo en la competició olímpica del 1992. El gimnasta bielorús, que va participar amb l’Equip Unificat (CEI), va guanyar sis medalles d’or de vuit possibles que el van coronar, a més de com la gran estrella dels Jocs de Barcelona, com el gran dominador de la gimnàstica mundial dels primers noranta. Scherbo, fill de dos gimnastes, va tenir el primer contacte amb el seu esport quan tenia 7 anys: va caure després d’enfilar-se a un cavallet. Tot i així, va perseverar i no es va treure del cap la idea de competir. A partir d’aquell moment van venir hores i hores de treball i esforç que el van conduir al punt més alt. Amb 15 anys, després d’haver passat per l’escola estatal de Moscou, formava part de l’equip nacional de la Unió Soviètica. Amb 18 va participar en el seu primer campionat d’Europa, i va guanyar tres ors en aparells, amb un exercici puntuat amb 10.00. Aquell any també guanyaria la competició individual dels Goodwill Games, i el 1991 va ser segon en el mundial d’Indianapolis.
I va arribar 1992, l’any de la seva vida. A Barcelona, Scherbo va exercir un domini abassegador, com cap altre gimnasta havia fins aleshores en uns jocs olímpics. Quatre ors en aparells (cavall amb arcs, anelles, salt i barres paral·leles), un en el concurs individual i un altre amb el seu equip. El bielorús era un atleta complet, sense punts dèbils, amb una figura imponent, capaç de fer girs a l’aire i clavar cada sortida sobre el matalàs. Immediatament després de la glòria de Barcelona, va continuar guanyant –va ser or en la competició individual del mundial de Birmingham, el 1993–, però no trigaria a iniciar el seu declivi. El seu caràcter, fred i amb un punt d’arrogància, no li va reportar massa popularitat, tot i que Bielorússia s’acabava d’independitzar i necessitava figures que la promocionessin. La vida al seu país se li va fer difícil: un frustrat robatori a casa seva i, sobretot, l’intent de segrest de la seva filla el van decidir a emigrar als Estats Units. El 1996, la seva dona, Irina, va patir un greu accident que va estar a punt de provocar la seva retirada. Scherbo va passar per un mal moment, però encara va conservar forces per penjar-se tres bronzes en els Jocs d’Atlanta.
“Molts gimnastes de l’antiga Unió Soviètica han acabat alcohòlics perduts. Gràcies a l’èxit de Barcelona, jo vaig poder preparar-me per al futur. Ara viatjo, tinc cura dels meus negocis i dirigeixo un gimnàs”, explicava Vitali Scherbo fa cinc anys, en una entrevista en aquest diari. El gimnàs el va obrir l’any 1998, a Las Vegas, i ja ha donat els seus fruits. “He preparat gimnastes que han format part de la selecció júnior dels Estats Units. Tinc un nen d’ascendència russa, Nikita Bolotsky, que és una autèntica joia”, comentava també.