Hi ha anotacions en el dia a dia de Joan Antoni Samaranch que obliguen a anar una mica més enllà del que ell explica. Ja n’hem vist alguns exemples en aquests dies. També seria el cas del 5 d’agost. No és gens transcendent, però sí que indica com pots arribar a fer afirmacions que no serien del tot correctes si et deixes portar pel que hi ha al teu voltant. Samaranch explica que va a l’estadi, que destaca que està totalment ple, i que dona algunes medalles, una a la francesa Maria Jose Perec, campiona en els 400 m: “Ens convenia molt, ja que la premsa d’aquell país començava a posar-se nerviosa.” Parla d’atletisme o dels Jocs en general? Si és d’atletisme, té raó, ja que l’or de Perec va ser l’única medalla que va guanyar França. Si es refereix als Jocs en general –cal pensar que és el cas–, l’or de Perec va ser el vuitè i la 25a medalla guanyada per França a Barcelona. Al final acabarien amb vuit medalles d’or de 29 medalles en total, el seu millor resultat global en uns Jocs des del 1948.

Aquell dia també va fer una visita al Centre de Seguretat “per agrair-los els seus serveis”. Va ser rebut per Rafael Vera, llavors secretari d’estat de Seguretat, a qui va agrair “que aquests Jocs se celebrin sense incidents”.

Esportivament parlant, a més de l’atletisme, del qual ja hem parlat, va anar al tennis de taula, al bàdminton i al voleibol.

A més de la reunió diària de la comissió de coordinació, també va tenir reunió de la comissió executiva, que va haver de ratificar la suspensió per dopatge de la quarta classificada, de l’Equip Unificat, en la marató femenina. Samaranch en deixa constància, però al contrari del que havia fet el dia abans amb el primer cas –una jugadora de voleibol xinesa–, aquest cop no usa la paraula dopatge: “Una altra atleta suspesa, és la segona; va ocupar el quart lloc en la marató.”