Més esport

Protagonistes Barcelona 92

Selecció de Cuba de beisbol

Els ‘peloteros’ de la revolució

Cuba va ser campiona olímpica de l’esport rei a l’illa caribenya

9-6 i 6-1, els triomfs contra el ‘Gusano Mayor’

Cuba es va convertir el 1992 en la campiona olímpica del seu esport rei, el beisbol. D’exhibició a Saint Louis (EUA) el 1904 en la tercera olimpíada, Estocolm 1912, Los Angeles 1932 i 84, Tòquio 1964 i Seül 1988, l’esport de las bolas y los strikes va coronar el campió de dos de cada tres mundials disputats fins aleshores (20 de 31) en un torneig disputat a l’Hospitalet amb vuit equips, el pitjor dels quals va ser Espanya. Els jugadors cubans, amateurs i fidels a la revolució, van guanyar tots i cadascun dels partits, inclosos, és clar, els que l’enfrontaven al Gusano Mayor; que no comptava amb les grans estrelles de les lligues professionals, com sí que va succeir en el bàsquet, sinó amb jugadors universitaris. 9-6 (0-5 inicial) i 6-1 en les semifinals van ser els motius de celebració extraordinària a l’illa. L’11-1 en la final contra la Xina Taipei va convertir la selecció de Cuba en la guanyadora de l’or olímpic amb 9 triomfs, 95 curses fetes i 16 encaixades. Jorge Fuentes (l’Havana, 1945, i llicenciat en llengua i literatura hispàniques) era el seleccionador de l’equip liderat per Víctor Mesa (millor bateador amb 545) i Omar Linares (13 anotades). A Atlanta els peloteros van revalidar l’or i, a Atenes, es van rescabalar amb el tercer títol olímpic de la vergonyosa desfeta a Sidney contra els EUA, que duia jugadors de segona fila –Holanda ja havia estat el primer a guanyar Cuba–. La lliga professional nord-americana mai va donar suport a la família olímpica i el COI va eliminar el beisbol des de Pequín. A Tòquio, torna al programa olímpic perquè el Japó –bronze a Barcelona en superar els Estats Units en el que s’anomena final de consolació– n’és una altra potència.

Qüestió d’estat

Caigut el mur de Berlín i amb l’URSS en procés de dissolució, Cuba va ser la cinquena amb més medalles, 31. 14 van ser d’or –el seu millor registre olímpic, amb set de boxa, l’altre esport de la revolució– 6 de plata i 11 de bronze. Només l’Equip Unificat dels estats postsoviètics, els EUA, Alemanya i la Xina van obtenir més podis que Cuba. La delegació cubana va comptar amb 190 esportistes (55 dones) per competir en 18 disciplines. Durant la cita de Barcelona, a Cuba, els habituals i assumits talls de subministrament elèctric a l’illa es van suspendre quatre vegades. Una, per poder veure com Javier Saltomayor guanyava l’or en salt d’alçada amb el 2,34 metres. Les altres tres, en el primer partit contra els EUA en la fase regular, les semifinals contra el dimoni ianqui i la final amb la Xina Taipei. El voleibol femení també va ser motiu d’orgull per a la revolució: cinc triomfs en cinc partits (15 sets a favor i 6 en contra) inclosa la semifinal contra el conjunt del Gusano Mayor (3-2) i la final amb l’Equip Unificat (3-1).

8
equips
van disputar el torneig olímpic de beisbol a l’Hospitalet. Cuba va guanyar l’or; la Xina Taipei, la plata, i el Japó, el bronze en superar els EUA. Espanya va ser última.
9
victòries
en 9 partits va aconseguir el conjunt dirigit per Jorge Fuentes. Cuba acabaria amb 95 curses fetes i 16 d’encaixades.
31
medalles
va guanyar Cuba a Barcelona, 14 de les quals van ser d’or. Només la van superar l’Equip Unificat, els EUA, Alemanya i la Xina. La delegació cubana va comptar amb 190 esportistes (55 dones) per competir en 18 disciplines.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.