amb els ulls de samaranch
Dia 13. Cap a l’Estadi Olímpic amb el funicular
Els accessos a l’Estadi Olímpic de la muntanya de Montjuïc van ser un dels grans temes de discussió durant la preparació dels Jocs. Que si escales mecàniques, que si autobusos llançadora... En el dia 13 dels Jocs, Samaranch explica quina és la millor manera per arribar fins a l’estadi. El trajecte comença a l’estació de metro de Maria Cristina, on Pasqual Maragall i “una multitud de periodistes”, esperen el president del COI, que va vestir amb la samarreta de voluntari. Van en metro fins al Paral·lel i allà pugen al nou funicular que Samaranch qualifica de magnífic. “Vaig demanar personament que el renovessin. Pugem a la muntanya de Montjuïc. Hem trigat menys de 30 minuts des de la porta de l’hotel Princesa Sofía. La gent hauria d’adonar-se que és el millor sistema per accedir a l’estadi.” De veritat? Quaranta o cinquanta mil persones anant fins al Paral·lel per pujar a l’estadi amb el funicular? Benvinguts al món real.
A l’estadi és el dia que Kevin Young va esborrar de la taula de rècords Edwin Moses i va fer una plusmarca que encara avui està vigent. Primo Nebiolo insisteix i Samaranch entrega la medalla d’or a Kevin Young. També és el dia que Antonio Peñalver obté una inesperada medalla de plata en el decatló. Continuant amb la suposada bona sort que la família reial espanyola dona als esportistes espanyols, Samaranch destaca que la reina Sofia és present a l’estadi.
El dia havia començat amb una reunió amb Richard Pound, fins llavors responsable de tots els tractes amb les televisions. A partir d’ara es repartiran entre diverses persones segons els continents. “No li agrada gens, però al final comprèn que no es pot ocupar de tot. També li dic que durant la meva presidència no vull agents ni intermediaris en les negociacions amb les televisions.”
*Basat en el llibre ‘Memorias olímpicas’, de Joan Antoni Samaranch.