El final dels Jocs s’acostava i encara hi havia un munt de medalles en joc. Com la del futbol. I la selecció espanyola la va guanyar, contra Polònia, i al camp del Barça, el Camp Nou. Samaranch, que el dia de la inauguració dels Jocs no havia pogut amagar l’emoció que va sentir quan va aparèixer l’equip espanyol a l’estadi: “Seixanta mil goles cridant i aplaudint Espanya. A Barcelona no s’havia vist mai una cosa semblant”, aquest cop va gaudir de valent amb el triomf espanyol a l’estadi del rival ciutadà del seu estimat RCD Espanyol: “Al camp hi ha més de noranta mil persones fent onejar banderes espanyoles.”

També va ser un dia gran a l’estadi amb la inesperada victòria de Fermín Cacho en els 1.500 m i una anotació de Saramanch que contradiu allò que diuen que els Jocs són una competició entre esportistes i no entre països: “Espanya, amb Fermín Cacho, aconsegueix una victòria històrica en els 1.500 m. Els reis estan entusiasmats.” I amb el bàsquet, amb el Dream Team guanyant l’or contra Croàcia. “M’adono que són quelcom especial: no hi ha ningú que pugui batre’ls.” Al matí, Samaranch s’havia reunit amb els màxims responsables de l’NBA i de la FIBA i deixa una anotació: “Els animo a arribar a un acord per unificar els diversos reglaments. És una cosa que haurien de fer.” No li van fer gaire cas.

Tampoc va estar encertat Samaranch amb el pronòstic amb què tancava el resum de la jornada. “Acaba una jornada important per a l’esport espanyol. Guanyarem 22 medalles i, quasi segur catorze d’or. Ningú ho podia esperar: L’organització al costat de la participació faran d’aquests Jocs un gran èxit.” El pronòstic errat és que la quasi segura catorzena medalla d’or era la de waterpolo, que va acabar sent de plata en la dramàtica final contra Itàlia a les piscines Picornell.