amb els ulls de samaranch
Dia 16. “Si no existís el moviment olímpic, l’hauríem d’inventar”
Punt final. Els Jocs Olímpics de Barcelona, els millors de la història segons va proclamar Joan Antoni Samaranch en el seu discurs de cloenda, s’han acabat. Samaranch no reprodueix al seu llibre l’elogi fet a l’estadi però mostra el seu orgull de com ha anat tot. “Ha estat un gran dia. He clausurat els Jocs Olímpics a la meva ciutat amb un èxit clamorós. El COOB-92 ha sabut estar a l’altura. Els barcelonins han obtingut matrícula d’honor. Si no existís el moviment olímpic, l’hauríem d’inventar. Em sento un home tranquil.” Aquesta és l’última anotació sobre els Jocs de Barcelona que fa Samaranch.
El dia havia començat amb un còctel esmorzar per als membres del COI i amb un dinar ofert pel rei Joan Carles al Palauet Albéniz. Després, cap a la final del waterpolo que la selecció espanyola va perdre amb Itàlia. Un partit que va veure per la televisió des de la sala VIP al costat de Carles Ferrer Salat, president del Comitè Olímpic Español. “Si no ho han fet els espanyols, m’alegro que hagin guanyat els italians.” Com que els reis van presenciar la final i Espanya va perdre, sembla que Samaranch no vulgui dir directament que els reis hi eren –vol mantenir viva la flama que els reis porten sort als esportistes espanyols?– i fa servir un circumloqui, enllaçant el dinar del Palauet Albéniz amb el waterpolo. “Estic a la taula del rei, al costat de doña Sofia i la reina Ana Maria. Anem directes al waterpolo.”
I per acabar, la cerimònia de cloenda, de la qual el president del COI diu que “surt molt millor del que es podia esperar”. “Creativitat, bon gust, un Josep Carreras impressionant. Molt simpàtic el xou d’El Tricicle... les rumbes gitanes... la gent es torna boja amb l’Amics per sempre...” I fins al final, fidel als seus reis: “El meu discurs surt bé. Grans aplaudiments quan agraeixo l’ajuda donada pels reis als Jocs Olímpics.”
*Basat en el llibre ‘Memorias olímpicas’, de Joan Antoni Samaranch