Fa cinc anys, Usain Bolt va sortir de l’Estadi Olímpic de Londres rebent els honors de la multitud per un nou rècord mundial de 4x100 m (36.84). Dissabte, al mateix escenari, en el seu comiat de la competició, va marxar per la porta del darrere amb el rostre desfet després d’una lesió als isquiotibials que va frustrar el seu propòsit d’assolir la dotzena medalla d’or en un mundial. Els serveis mèdics del recinte van saltar a la pista per auxiliar-lo amb una cadira de rodes. Però el millor velocista de la història s’hi va negar. Descalç, i acompanyat pels altres tres integrants de l’equip jamaicà, va voler arribar fins a la línia de meta pel seu propi peu i agrair amb una salutació l’enorme estima que ha rebut sempre dels aficionats londinencs. “Gràcies a tots els aficionats. Amor infinit a tots vosaltres”, va escriure després a través d’Instagram.

El metge de la selecció jamaicana Kevin Jones va confirmar posteriorment el diagnòstic: “Té una estrebada a l’isquiotibial esquerre, però gran part del dolor que nota és per la decepció d’haver perdut la cursa. Les tres últimes setmanes han estat dures per a ell. Li desitjo el millor.”

Ahir a la tarda, Bolt va revelar al diari L’Équipe tot el que va succeir el dia del seu comiat. “En la sessió matinal ja vaig notar unes molèsties a la cuixa. Vaig anar al fisioterapeuta i em va dir si estava segur de córrer la final. Li vaig respondre que no era una qüestió de voluntat sinó d’obligació.” I va afegir: “Hauria acceptat acabar tercer o fora del podi, però no amb una lesió. Ens van fer esperar molt abans de sortir a pista per dues cerimònies de premis i em vaig refredar.”