atletisme
mundials
Mechaal, a un sospir del podi
El palamosí té a l’abast la cursa ideal, però s’ha de conformar amb el quart lloc, a només divuit centèsimes de la medalla de bronze
El noruec Ingebrigtsen tanca la porta al català en una cursa dominada pel kenyà Manangoi
Adel Mechaal va tenir a l’abast la cursa ideal per explotar tot el seu potencial en els 1.500 m i va quedar a un sospir de poder pujar al podi del mundial. El noruec Filip Ingebrigtsen li va tancar la porta en els últims metres i es va haver de conformar amb la sempre ingrata quarta posició. El fondista palamosí va acreditar un registre de 3:34.71 –a només una centèsima de la seva plusmarca personal–, però no va ser suficient per avançar el campió europeu (3:34.53) en una cursa dominada pels kenyans Elijah Manangoi, campió amb 3:33.61, i Timothy Cheruiyot (3:33.99).
Hi va haver conclave kenyà abans i durant la cursa. Manangoi, Cheruiyot i Kiprop van formar una pinya abans de les presentacions i ja s’albirava que hi hauria feina d’equip. Amb el record de la final olímpica, en què el nord-americà Matthew Centrowitz es va emportar l’or en una prova molt tàctica, Cheruiyot va ser l’encarregat d’accelerar el ritme i va marcar el pas dels 800 m (1:57.79). En aquell punt, amb els tres kenyans al capdavant, el grup ja estava estirat i Mechaal progressava des de la setena posició. Al toc de campana, ja havia avançat fins al cinquè lloc i, darrere les passes d’Ingebrigtsen, continuava accelerant camí cap a les places d’honor. En l’últim revolt, va superar el triple campió mundial, Asbel Kiprop, per l’interior, i en la recta d’arribada ja tenia a l’abast les places de medallista. Manangoi (3:28.80) va exercir de líder de l’any, Cheruiyot va obtenir el premi a la feina bruta i Ingebrigtsen va resistir l’atac del català per guanyar el bronze. El palamosí, que volia una cursa a un ritme ben viu per evitar els rivals més ràpids, va tenir un rendiment notable, però li va faltar un sospir per tocar la glòria. En tot cas, el quart lloc el consagra entre els grans de la distància i el redimeix dels disgustos i dels maldecaps amb l’Agència Espanyola Antidopatge. Mechaal té encara cinc curses programades abans de tancar la temporada i, si es posa d’acord amb el seu tècnic, Antonio Serrano, farà definitivament el salt als 5.000 metres, prova en què sempre ha dit que es troba més còmode.
Semenya, intractable
La sud-africana Caster Semenya va tornar a evidenciar la seva autoritat absoluta en les dues voltes a la pista. Ni el desgast de les jornades anteriors –també va ser tercera en els 1.500 m– ni el ritme infernal imposat per la corredora de Burundi Francine Niyonsaba van poder superar la seva resistència i va arribar triomfal a la línia de meta amb la millor marca mundial del curs (1:55.16).
En l’altra final de la jornada, l’etíop Almaz Ayana va quedar a les portes del doblet en les proves de fons, exactament igual que el britànic Mo Farah. La campiona dels 10.000 metres va accelerar bruscament el ritme de la prova a partir del primer quilòmetre, però la kenyana Hellen Obiri, líder de l’any amb 14:18.37, s’hi va enganxar com una paparra. Els temps de pas eren molt exigents, amb voltes a menys d’1:10. Obiri, però, va resistir tots els embats i, quan faltaven 300 metres per a la meta, va imposar la seva màxima velocitat per escapar-se amb molta facilitat i segellar el seu primer títol de la distància, amb 14:34.86. Ayana va arribar segona (14:40.35) i l’holandesa d’origen etíop Sifan Hassan va completar el podi (14:42.73).
