JORDI GONZÁLEZ
PORTER HANDBOL BORDILS
“La filosofia del club es manté”
“Té un caràcter que es fa notar, però a l’equip creiem que li anirà bé”, diu un dels supervivents de l’ascens sobre el nou tècnic
El Bordils fa quinze dies que s’entrena amb la vista posada en el cinquè curs a plata, el primer amb Sergi Catarain a la banqueta en el lloc de Pau Campos. Jordi González (1988), un dels supervivents de l’equip que va pujar al tercer intent seguit, analitza com afronten l’enèsim més difícil encara al Blanc i Verd.
Curs nou i, com cada estiu, novetats. La del tècnic el va sorprendre tant com a mi?
La veritat és que sí, m’havien dit algun nom de possibles candidats i finalment quan va ser ell em va semblar molt i molt bé. Aquestes dues setmanes estem treballant molt bé, ara de moment en l’aspecte físic, que és el que en la primera part de la temporada és més important. Sí, em va sorprendre, però per a bé: estem molt contents.
Que el coneixia, segur. Però de tenir-lo a la porteria contrària.
Com a contrincant hi vaig coincidir quan ell jugava al Palautordera. I després quan va jugar amb el Sarrià, que van quedar campions i van fer les fases. Ells van pujar [hi renunciarien, després] i nosaltres no, perquè amb el Gijón no vam tenir aquell punt de sort. Però bé, al cap de dos anys ho vam aconseguir, a Sòria. Com a porter rival té molt caràcter, ja el coneixem tots. Però és el que diem, té un caràcter que es fa notar, però a l’equip creiem que li anirà bé. Vulguis o no, jo i molts companys feia molts anys que estàvem amb en Pau Campos. Li van donar l’oportunitat d’anar a Romania i ara hem canviat d’entrenador. Tots els inicis costen i encara hem de començar a jugar els amistosos, que serà quan s’haurà de començar a gestionar la banqueta; que és el més complicat. Però crec que anirà bé.
La sortida d’en Pau, després de tants anys, va ser traumàtica? Pel que es veia, era el líder.
Bé, jo a sènior primer vaig tenir en Miquel Picon, que també havia estat al Banyoles i altres equips de per aquí. I després en Zoran Cikusa abans d’estar amb en Pau, que en categories inferiors ja havia estat amb ell. Com aquell qui diu, menys dues o tres temporades vaig estar amb ell. I sí que, des de sempre, a mi personalment m’ha aconsellat des de tots els àmbits: estudis, feina, com a porter, com a persona... Sempre m’ha ajudat i ha estat un referent i un mestre i, si estem aquí, és gràcies a ell. Nosaltres estem a la pista, però sense la seva metodologia i la seva manera de jugar a handbol...
A més del tècnic, cada estiu van sortint jugadors. Com ho viu?
Marxen jugadors cada any, però el més important és que la filosofa del club es manté. L’equip de nacional mateix ja va donant canya i és el que toca. I també és una motivació extra per a ells, que quan et diuen que faràs la pretemporada amb l’equip de plata... És una motivació infinita i s’ha d’aprofitar. I, personalment, les sortides les veig com una gran oportunitat per a qualsevol jugador que si et fan una bona oferta, i t’ho pots permetre, s’ha d’aprofitar. A ells els han arribat i aquesta temporada han coincidit en Pau i en Perico [Xevi Salvador], que l’havíem tingut de preparador també. I jo ja havia jugat amb tots dos... És tota una vida i es fa estrany al principi. La primera temporada, quan va marxar en Canyi [Marc Canyigueral], ho vam notar més: és el primer, i vulguis o no... Però després va ser l’Edu Nonó i l’Esteve Ferrer, ara en Dalmau Huix... Però és una motivació extra: marxa gent i els que ens quedem hem de repetir un objectiu que és molt i molt complicat.
I vostè, porter internacional en categories inferiors, segur que ha pogut marxar algun moment.
Algun any potser sí que havia tingut alguna oferta. Però per qüestions X no he volgut marxar, i aquesta temporada seguiré al Bordils perquè és un altre repte i una altra motivació amb el canvi d’entrenador i jugadors que marxen. Som el mateix bloc, amb jugadors que venen del segon equip, i sempre dius: “A veure si ens podem tornar a mantenir.” Són reptes personals i, a vegades, et pot arribar alguna oferta i no et compensa. L’any passat en vaig tenir, però hi ha hagut tants rumors...
La categoria de plata cada curs és millor i, la permanència... Al final n’hi hauria per fer una rua!
Sí, i tant. Amb els fitxatges que fan els altres equips, que s’estan reforçant... I nosaltres amb el mateix bloc i, fins i tot, amb algun jugador menys, hem d’aconseguir aquest repte. I és el que dius, és com un títol: la temporada passada quan faltaven quatre partits ens vam salvar i aquest any mirarem d’aconseguir-ho al més aviat millor. Perquè, si ens hem d’esperar a l’última jornada, voldrà dir que la cosa està molt complicada.
Per antiguitat ja té una quota de lideratge. I ara que són quatre porters entrenant-se junts...
Bé, l’altre dia ho comentàvem i, per casualitat, ja comptàvem que era un dels veterans de l’equip. De fet, com l’any passat, perquè si no m’equivoco en Joan Vilanova és dels més grans i després venim l’Ignasi Moreno i jo. I sempre ho he dit, que a Bordils tenim aquesta sort que en altres llocs no hi és: a la porteria hi ha molt nivell. Ara mateix s’entrenen amb nosaltres l’Adrià Batlle i en David Mach [amb fitxa del Bordis B] i ho estan fent molt bé. I amb en Joan Comas, si no m’espavilo... En quatre dies em treuen el lloc.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.