El Bordils juga aquest vespre (20.30 h) el seu tercer amistós de pretemporada, al Blanc i Verd contra el Barça B, l’altre equip català a plata. No hi serà Pep Reixach (Celrà, 1992), que fa quinze dies va fitxar pel Fraikin Granollers d’Asobal per cobrir la baixa fins al gener de Mamadou Gassama. L’extrem torna a la capital vallesana, al seu club d’origen, després de tres cursos i mig a Bordils. Al Blanc i Verd hi va arribar cedit el febrer del 2014 després de debutar en la màxima categoria l’any abans i haver destacat des de cadet a l’extrem de Granollers i de la selecció espanyola –or en l’europeu sub-20 (2012) i plata europeu sub-18 (2010), mundial sub-19 (2011) i sub-21 (13).
Torna a la seva segona casa, el seu anterior club. Com va anar?
Va ser molt inesperat i a darrera hora. Ja havíem començat amb el Bordils, mitja pretemporada... I quan em truca en Rama, l’entrenador del Granollers, i em diu que té una proposta perquè en Mamadou està lesionat i el noi que ha d’estar la primera volta no sé què li ha passat i no hi serà. A veure com ho tenia per venir. Tenia tot l’any organitzat per estar a Bordils i en l’aspecte laboral. Amb el Granollers ens vam entendre bé, va ser inesperat però il·lusionant.
Va trigar a dir que sí per organitzar-se la vida? El Bordils i el Granollers són clubs semblants.
Jo en tenia ganes, el Granollers és un club professional que no em queda lluny de casa i un lloc on no he estat. És un equip que ha destacat a nivell elit a l’Asobal i a competició europea. Ni m’ho vaig pensar. I, és clar, Granollers no és anar a Barcelona: s’aposta per la gent de la casa i també es viu de manera diferent. I això fa que se sentin molt més els colors.
Vostè jugarà a l’Asobal i, si Bordils ja era un trampolí, des d’aquí pot anar a molts altres llocs no?
Si et soc sincer, potser se’m puguin obrir més portes de cara a l’any que ve. Aquest, o passa alguna cosa molt gran o, si no segueixo a Granollers, aniré a Bordils. Si més no, per un tema d’estudis.
La seva sortida s’afegeix a la darrera d’Huix, i vostè ja va sortir molt aviat quan era cadet...
Bordils és un trampolí: hi ha jugadors molt bons, competeixen en una lliga molt forta i hi ha molta gent que la segueix. Vulguis o no és un aparador i, els equips, a final de temporada sempre tenen altes i baixes. A Bordils si destaques una mica i algú et fa una oferta que més o menys t’interessa, si tens ganes de competir i ser professional amb un sou i un contracte... No passa cada dia i són coses que, a la llarga, te’n pots acabar penedint. S’ha de provar.
Quan va marxar Pau Campos vostè hi era. Com ho van viure?
En Pau també feia molts anys que era al club. I és un dels millors entrenadors que hi ha a Catalunya. Feia molt temps que treballava, ha crescut molt com a entrenador del Bordils, i això li ha permès tenir ofertes bones com la de Romania. Sempre hi ha ofertes que, si són bones, s’han de provar. És el que ha fet ell.
I amb en Sergi Catarain hi va estar dues setmanes. Com va anar?
Bé, molt bé. El més important és que se’l veu amb moltes ganes i molta intensitat. I això fa que l’equip s’hi afegeixi i pugi al carro: les dues setmanes que hi vaig estar van ser amb entrenaments brutals, molt bons i amb molta intensitat. Les ganes s’encomanen i l’equip, en aquest aspecte, ha de seguir així i se’n sortirà. Hi ha equips que s’han reforçat molt bé, però el Bordils sempre ha estat allà. Molts anys, les coses no han fet bona pinta al principi o ha marxat l’Edu [Nonó], en Canyi i l’Esteve [Ferrer], i el Bordils sempre hi ha estat. S’ha de tenir en compte.
L’any, passat màxim golejador i en el set ideal de plata. Com respondrà la plantilla sense vostè?
A Bordils pugen joves amb molt potencial, com l’Arnau [Palahí] i en Sergi Mach. Al lateral, amb el David [Masó], que aporta molt llançament i, a segones línies, també hi ha l’Uri [Márquez], que és molt bon pivot, en Combis, l’Ignasi [Moreno], en Prat... Crec que en l’aspecte ofensiu l’Arnau i en David o en Sergi seran els golejadors i, els gols també es repartiran més, com l’any passat, perquè quan marxa algú sempre has d’agafar més responsabilitat i protagonisme.
A Granollers deu estar més marcat el rol encara. Quin té?
Sí, jo estic a l’extrem amb l’Álvaro Cabanas, que és el titular, i vinc a aportar el que pugui i intentar jugar i aprofitar les oportunitats el màxim que em deixin. Soc un jugador més, vinc amb moltes ganes i miraré de competir, que l’Álvaro és molt bo, i a aprofitar els minuts perquè és una oportunitat molt maca.
La supercopa aquest any no l’havia de jugar i quan ho va fer va ser sempre contra el Granollers. Com es viuen aquests partits? I ara que és a l’altre costat?
És un premi, tant per a l’equip com per a l’afició. És especial, perquè jugues contra un equip de referència a nivell català i jugues sense pressió i amb moltes ganes. Normalment és una festa per a tothom. Per a nosaltres ara és un partit més per agafar rodatge. Dimecres que ve juguem el primer partit de lliga, contra el Naturhouse, i serà l’últim abans de començar la lliga [demà juguen contra el Cavigal Nice Handball, de la segona divisió francesa, en què juga Pol Sastre] per polir els últims detalls. Nosaltres volem acabar d’agafar el ritme, hi ha més rotacions perquè tothom estigui més o menys igual de volum i l’objectiu és aquest: començar a afinar per l’inici de lliga.
Divendres torna a Sarrià i és del Bordils...
A Sarrià fa anys que no hi jugo. Quan he tornat a Bordils estaven en categories diferents i a Sarrià sempre quan hi he jugat fa il·lusió, però sé que és una pista complicada. En tinc ganes.