Em van demanar si volia jugar i, com que em feia il·lusió, vaig dir que sí. M’he entrenat durant aquests mesos, tot i que no gaire. M’he centrat, sobretot, a fer de professor dels nens petits de l’escola de Sant Carles de la Ràpita que porta el meu germà. En principi, no tinc res més després del campionat de Catalunya, però si em truquen d’algun lloc, i em sento bé i em ve de gust potser ho torno a acceptar. Però competir a nivell professional sí que ho descarto del tot.

Els jugadors s’entrenen més, es cuiden més el físic i es troben millor. Això els permet allargar la seva carrera.

Sí, l’he guanyat algun cop, ja no recordo quan, i ara feia dues o tres temporades que no el disputava. La veritat és que aquest any vaig partit a partit. He vingut a disfrutar a la pista i a passar-m’ho bé. Tant hi fa si el guanyo o no.

Molt. Ara, retirat, em sento molt bé, tranquil i relaxat. I intento ensenyar als petits tot el que a mi també em van ensenyar.

Bàsicament, de les grans cites, com l’obert dels Estats Units, que s’està fent ara. No és una obsessió ni estic tot el dia mirant tennis, però m’interessa, és clar. Als Estats Units veig que Nadal està molt fort i juga cada cop millor. Si continua en aquest nivell crec que guanyarà.

Doncs una mica, la veritat és que sí. La meva retirada és molt recent i quan veig algun partit, després de tants anys jugant, es troba a faltar una mica.