El millor Bordils va tornar. El Bordils que hi posa el coll i no dona ni una pilota per perduda. El Bordils dels partits vibrants capaç d’arribar a una comunió gairebé religiosa amb la seva afició. I tot després de només una setmana de la mala i preocupant imatge contra l’Amenabar i contra un dels equips forts de la categoria, el Ciudad Real. Després de quatre derrotes, l’equip necessitava una victòria reparadora com la d’ahir (27-25), que el treu de la cua de la classificació i, sobretot, dona fe del fet que encara té moltes coses a dir a plata. El Bordils va recuperar el seu ADN, aquell que l’ha identificat com un dels equips més lluitadors de plata, en el moment clau, just a temps per fer tornar il·lusió a l’equip i a l’afició.

Que el Bordils havia recuperat el to es va notar de seguida. Primer perquè la defensa es va mostrar molt més intensa, però també perquè, si fallava, González es revelava com una garantia a la porteria (4 aturades en 12 minuts). L’equip blanc-i-verd va obrir la llauna en el tercer minut per mitjà de Mach, que es va convertir en la referència ofensiva de l’equip en els primers minuts. Seus van ser els dos següents gols del Bordils i seva va ser l’assistència a Marc Prat en el quart (4-5, 11’). Els de Sergi Catarain van continuar a remolc del Ciudad Real, però mai amb desavantatges superiors als dos gols. De fet, Vilanova assolia l’empat a 6 en el minut 14, i el Bordils recuperava el domini en la jugada següent gràcies a Uri Márquez (7-6). Amb el 8-7 (Bogo) els castellans feien un parcial de 0-3, però Moreno, des de l’extrem, i Vilanova, des de camp propi i aprofitant que el Ciudad Real feia el seu atac sense porter per exclusió d’un jugador, tornaven la igualtat en el marcador. El Bordils va tenir un avantatge mínim en els últims minuts, fins que el Ciudad Real va aprofitar una exclusió a David Masó per posar-se dos amunt. Xicu Reixach, gairebé amb el temps esgotat, recuperava un gol en una gran acció (13-14).

Al Bordils li va costar quatre minuts marcar en el segon temps, però en dues accions ràpides assolia un altre cop l’empat (15-15, 34’). Va continuar per darrere i va haver de fer front al primer desavantatge de tres (16-19, 42’) però ningú va abaixar els braços. Mach, de penal, va tallar la reacció visitant, i dues jugades després tornava l’empat en el marcador (20-20, 45’).

El Bordils jugava en aquell moment els seus millors minuts, i si continuava així només havia de ser qüestió de temps que es posés per davant. Va passar just quan començaven els deu últims minuts, després d’una bona combinació entre Prat i Combis (23-22). González aturava l’atac següent amb el pit en una acció clau, perquè la contra del Bordils va acabar amb gol i l’equip, dos amunt (24-22, 52’). El porter blanc-iverd, excels ahir, va tornar a sobresortir evitant l’empat a 24. Just després, Xicu, molt atent, va fer entrar la pilota gairebé plorant després d’un pal de Márquez. El 25-23 (55’) no era concloent, però una altra aturada de González feia entreveure el millor. La victòria s’ensumava, però calia gestionar sense impaciència els últims minuts, un fet que no sempre ha sabut afrontar el Bordils, impacient de mena.

Dues badades defensives consecutives feien entonar l’ai, ai, ai al Blanc-iverd (25-25, 57’), però Márquez tornava l’avantatge al Bordils en la jugada següent. Llavors va venir el moment clau. González va ser superat per dalt i des de l’extrem amb un llançament precís, però fluix. Molt atent, va poder corregir la seva trajectòria i aturar la pilota sobre la mateixa línia. La mà de déu. Mach assolia de penal un 27-25 tranquil·litzador. Ja sense nervis, el Bordils va gestionar bé l’avantatge en l’últim minut fins a assolir un triomf alliberador i merescut.