Futbol sala

CHRISTIAN ROLDAN

SELECCIONADOR CATALÀ DE FUTSAL FEMENÍ

“A l’estranger ens respecten molt”

“Tenim il·lusió d’acabar en un dels quatre primers llocs”

“Ens ha tocat un grup sense ventafocs, molt igualat”

El 18 de novembre començarà el mundial de futsal femení a Balaguer i la selecció catalana hi participarà amb un equip triat i entrenat per Christian Roldan, amb qui hem volgut conversar.

Falta un mes, quines sensacions té? Què li passa pel cap?
Penso com ens va anar el sorteig i crec que ens va tocar un grup que no és fàcil, encara que tampoc no és el més difícil. En els altres grups hi ha una ventafocs, en el nostre no hi ha un favorita clara: ni l’Argentina, ni França, ni nosaltres. Hi ha molta igualtat i, a més, juguem de manera similar: les argentines toquen més la pilota que altres equips sud-americans i les franceses, també. El cas és que és molt important quedar primeres de grup, perquè ens permetria evitar un encreuament amb el Brasil que, juntament amb Colòmbia, és la favorita.
El Brasil i Colòmbia, déu-n’hi-do...
Són les dues úniques seleccions amb jugadores professionals. La resta, no. Allà el futbol sala és una altra història, genera molta expectació. Emeten partits per la televisió.
Catalunya juga a casa. A què podem aspirar?
És una arma de doble tall. Recordo que a Colòmbia, el 2013, vam patir una mica, tants dies lluny de casa. Per tant, està bé que juguem aquí. Per altra banda, és clar que jugarem amb més pressió. Els partits els faran a Esport3! En fi, ens tocarà canalitzar de manera positiva tot l’escalf que sentirem. Miri, a Balaguer, on es jugarà el mundial, ens hem sentit molt ben acollits i molt ben tractats. Com a Calaf i a Teià, on també hem fet alguns entrenaments. Si haguéssim fet la preparació en una ciutat, o en una localitat gran, ben segur que ens haurien acollit més fredament.
Com han anat aquests entrenaments? Ha tret conclusions?
M’han servit de molt, perquè és molt diferent veure les jugadores amb els seus equips o amb el les altres seleccionades. El futbol sala femení és tan dispers que el potencial no el saps del cert fins que no et poses a prova en el campionat.
Quin seria un bon resultat per a la selecció catalana?
La il·lusió, i l’objectiu, és quedar entre les quatre primeres. El 2008, quan el mundial també es va celebrar a Catalunya, vam ser campiones. Les dues federacions es van ajuntar, i això ens va ajudar molt. En el mundial de Colòmbia, cinc anys després, vam fer una fase prèvia molt bona, però la selecció amfitriona ens va guanyar a quarts de final.
Com està el grup?
Ara ja treballo amb un grup de quinze jugadores, les dotze definitives no ho saben encara. Després de la fase de preselecció d’aquest estiu, fem entrenaments per tal d’afinar el model de joc que busco. Tinc al cap la llista, em balla només una decisió. Hi haurà set o vuit que disposaran de molts minuts i la resta vull que siguin especialistes, que puguin resoldre moments puntuals.
Quan donarà la llista final?
M’estan pressionant perquè ho faci aviat i estic aguantant al màxim. Diumenge tornem a entrenar-nos, a Teià. Serà l’últim entrenament en què elles no ho sabran. La setmana que ve donaré la llista definitiva.
Quin és el nivell del futbol sala femení a Catalunya?
Em sento orgullós d’haver ajudat a aconseguir que tinguem una imatge molt positiva a l’estranger. Ara bé, en els últims tres o quatre anys estem picant molta pedra. Cada cop costa més trobar jugadores. No cobren, paguen per jugar i, a més, han de treure temps de les seves altres dedicacions.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)