El ministre espanyol d’Educació, Cultura i Esport, Iñigo Méndez de Vigo, és teòricament el ministre de la matèria esportiva a Catalunya després de l’aplicació de l’article 155 a la Generalitat. De moment no ha fet cap declaració pública sobre les seves intencions i pensaments sobre la política esportiva a Catalunya. Sí que ha dit, en canvi, que investigarà gairebé com una qüestió personal, les acusacions d’“adoctrinament” que, segons ells, s’han fet en algunes escoles catalanes. La seva despreocupació esportiva és, doncs, manifesta. El secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, continuava ahir, almenys fins a última hora, exercint el càrrec tot i que el conseller de la seva àrea, Jordi Turull, va ser destituït de manera fulminant per Mariano Rajoy.

Figueras manté de moment una agenda estrictament representativa. Dilluns va presentar, per exemple, l’acord de difusió televisiva entre La Xarxa i la Federació Catalana d’Handbol. La llei de l’esport, però, està aturada i tots els pagaments a les federacions i clubs s’han de fer amb el vistiplau del Ministeri d’Economia, que va intervenir les finances del govern català molt abans que s’activés l’article 155.

Les destitucions des de Madrid d’alts càrrecs del govern, més enllà dels consellers, s’han concentrat fins ara en la conselleria d’Exteriors, ja que tots els delegats a l’estranger de la Generalitat van ser cessats divendres passat.

Si Méndez de Vigo –que també és portaveu del govern espanyol– no ha pres cap decisió en matèria esportiva tampoc ho ha fet, almenys públicament, el president del Consell Superior d’Esports, José Ramón Lete, que fa pocs dies assenyalava que la política no havia d’afectar el normal funcionament ni de les competicions ni de les federacions (espanyoles).

Tot i que les competències en matèria d’esports corresponen a la Generalitat des de pràcticament de l’inici de la recuperació de l’autogovern, els dos governs tenen un pacte econòmic rellevant en el finançament del CAR de Sant Cugat, on s’entrenen els millors esportistes olímpics espanyols.

El principal conflicte entre les dues parts ha estat el del reconeixement internacional de les federacions catalanes. El 2013 el Tribunal Constitucional, contravenint la jurisprudència internacional del TAS, va prohibir l’existència conjunta d’una federació catalana i una d’espanyola en una internacional, fet que converteix en un malson jurídic qualsevol intent d’una federació catalana de ser reconeguda.

Les federacions catalanes, per la seva banda, es pronunciaran sobre la intervenció del govern espanyol i l’aplicació de l’article 155 el proper 6 de novembre en una assemblea extraordinària que ha convocat la UFEC.