Hoquei sobre herba

SERGI ENRIQUE

JUGADOR DEL JUNIOR

“Arribo per reforçar la bona feina feta”

“Dins el camp soc un competidor i no vull fer amics. Vinc al Junior per competir i a guanyar títols. Vull la lliga, no ho diré amb la boca petita”

El factor familiar ha pesat molt en la decisió de tornar a Catalunya. Casat i esperant una nena pel març, Sergi Enrique (Sabadell, 22 de setembre de 1987) va fitxar pel Junior per l’oferta esportiva i laboral. Després de quatre anys a Bèlgica, reforçarà el projecte de l’entitat de Sant Cugat, que, en les darreres temporades, aspira a fer un salt qualitatiu tant pel que fa a la base com al primer equip.

El seu fitxatge i el de Roger Pallarols a la banqueta ajudaran a fer aquest salt?
El Roger i jo venim a reforçar la bona línia dels darrers anys. La direcció esportiva està treballant molt bé per tenir una base molt potent que acabi nodrint els primers equips. Per part meva, juntament amb el Santi Cortès, intentaré crear una línia d’entrenament i de joc que faci més planer el pas de les categories inferiors al primer equip.
Costa crear una identitat al costat d’un gegant com Terrassa?
És complicat perquè a Terrassa tothom coneix l’hoquei, però el Junior m’ha sorprès. Les fitxes federatives gairebé igualen les dels grans clubs de Terrassa. El Junior no té res a envejar a aquests clubs. Falta jugar finals per consolidar-ho.
De moment, han començat bé. Victòria contra el Polo i l’Atlètic, i empat amb l’Egara.
Anem bé, però ens fa falta creure’ns que tenim potencial per guanyar a tothom. Ens ho hem de creure més. Hem començat bé, però estem a la primera volta i quan es guanyen els títols és al final de la temporada. No podem baixar del 100% si volem guanyar aquests grans equips.
En què es caracteritza el Junior?
El Roger [Pallarols] potencia molt la idea de grup. La unió. Que hi hagi molt bon ambient. I, sobretot, li agrada fer l’equip des d’una bona defensa. I, és clar, jo he estat defensa tota la vida. Abans d’atacar s’ha de defensar. I després, crec que tenim gent hàbil per ser efectius en atac.
Amb el Roger es coneixen de l’etapa a l’Atlètic. Com es cataloga en el món de l’hoquei un canvi de Terrassa a Sant Cugat?
El canvi del Roger em va sorprendre perquè és una persona de l’Atlètic, que ha fet de tot allà. Però el conec i aquest pas és perquè tenia el cuquet de provar una aventura fora. Tornar a tocar la banqueta. Ha decidit apostar pel projecte del Junior, que és molt ambiciós. Per part meva, no soc una persona vinculada a l’hoquei de manera familiar. Podria haver caigut a qualsevol club. El meu canvi, com que no tinc família arrelada a cap club, s’ha vist com una cosa normal. I més després de passar quatre anys a Bèlgica. La relació amb l’Atlètic es va refredar una mica, tot i que segueixo mantenint amistats. La vida segueix.
Fa falta que l’hoquei s’obri més? Que pugui arribar a gent a qui, com vostè, no li ve de família?
És complicat perquè hi ha esports que s’ho mengen tot i trobar clubs exclusius d’hoquei que vulguin potenciar-lo és difícil. Fomentar-ho més a les escoles seria una bona mesura. També ho posem molt complicat perquè cada dos per tres canviem les normes. El meu pare, futbolista, fa temps que em veu i encara no se sap totes les normes del joc.
Futbolista d’elit amb el Sabadell, el Còrdova i l’Atlético de Madrid. L’esforç i el sacrifici venen de serie.
Gràcies a això soc on soc. Dins del camp, no vull fer amics. Soc molt competitiu. No vaig a passar-ho bé. Vaig a guanyar els partits. Per fer-ho s’ha de ser competitiu, s’ha de ser agressiu. I la gent a qui no li agradi té un problema. A l’elit s’ha de fer així, si no ves a segona per jugar amb els amics. A vegades, ens pensem que estem jugant qualsevol cosa però estem a l’elit. S’ha de professionalitzar molt més tot plegat. Tant pel que fa a jugadors com a tot.
Així es guanyen els títols.
Jo soc un competidor. No suporto perdre. Ni m’ho plantejo quan començo un partit. Em cabrejo si perdo. Estic content de ser així perquè em fa sentir que lluito pels títols. A Bèlgica, he estat quatre anys en un equip que no era favorit a res i penso que no he guanyat res i em poso de mala llet. Vam aconseguir coses històriques però tinc una espina. I vinc al Junior per competir. Vinc a guanyar títols. No ho diré amb la boca petita. De deu lligues amb l’Atlètic n’he guanyat vuit. Ara la vull guanyar amb un altre equip.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)