Sí que ho va ser, i sobretot pels minuts finals, com comentes en la crònica. Són cinc minuts que ens trenquen tota la feina feta: va ser un partit molt seriós, des de la defensa i la porteria cap endavant contra el segon classificat. El que no vam saber gestionar, i no només en aquest, sinó en algun altre, van ser els minuts finals. Estem treballant bé i amb una bona línia, però ens falta un pas més per rematar aquest partits.

També ens hem trobat en una situació complicada a nivell de baixes. Ja no només per la gent que ha marxat, sinó pels que s’han lesionat i tenen una certa experiència. Sobretot en Gerard Farrarons o en Xicu Reixach, que són peces importants de l’equip. Ens afecta i no suposa cap problema dir-ho perquè s’ha d’assumir.

I dels que vam pujar i portem més temps, en termes més esportius el més veterà és en Vili [Joan Vilanova] i té 30 anys, que no són 35! Després ja venim jo i en Jordi González. No és un equip amb una mitjana alta i aquest any l’hem renovat amb gent del segon equip per les baixes i les lesions. Sabíem que no seria un camí fàcil i encara ho sabem. Avui mateix [ahir] que ens entrenem hem d’analitzar aquests quatre errors principals, i començar a pensar en dissabte. Sé que pot semblar un tòpic, però...

Tenim dues opcions: lamentar-nos i pensar que podríem tenir dos punts més. O un... O començar a posar-hi solució. Gràcies i, sobretot per desgràcia, la vida i l’esport m’han ensenyat que la que normalment funciona és la segona. No queda altre remei.

Jo en aquell moment, la veritat, em sentia amb confiança. Era un partit que no havia actuat gaire a nivell de definició en atac ni de cara porteria. Em sentia bé i crec que estic fent una bona temporada en llançaments, tinc confiança. I hi ha un moment que en Joan Vilanova agafar la pilota, que això sí que ho fem en els penals. Llavors ens mirem jo i en Sergi i, jo, en aquell moment n’estava molt convençut i vaig seguir amb la idea.

Sento frustració, evidentment. Si no, significaria que això no m’importa. És un punt, serà una temporada molt difícil i els punts van molt cars. Però sobretot sento frustració pels meus companys. Perquè la única manera que entenc de jugar a handbol és deixar-m’hi la pell pels meus companys i per aquesta samarreta: mai seré el millor jugador a la pista, ni mai seré un dels millors jugadors de l’equip. En el que sí que soc el millor és a donar-ho tot per la gent que tinc al costat. Potser això, en aquell moment, em va fer sentir més confiat i pel que potser estic decebut és amb l’execució. Perquè no va ser bona. Ho he d’assumir, ho supero i ho agafo com un aprenentatge. Ara ja penso en dissabte i si es torna a donar la situació no em penedeixo del que va passar. I, si l’equip confia en mi, ho tornaria a fer.

Per mi va ser dur al principi, eh. Però n’he d’aprendre, en aquell moment ho vaig viure així i sé que ha pogut generar controvèrsia. Perquè a més en Sergi està llançant molt i molt bé els penals.

Tant ell com jugadors com l’Arnau, en Jairo i no els diré tots... La gent està treballant molt bé i en Sergi és cert que té el talent que té i es veu a la pista. Un entrenador que vaig tenir deia que el veterà i el jove es diferencien per com es mouen a la pista i, en Sergi... Té una actitud que l’ajuda molt i si segueix treballant, perquè és un noi que ho fa molt, i molt, de treballar... Ha de gaudir molt de l’handbol. Està rendint a un nivell molt alt i en més d’un partit li he dit: xuta tu. Jo em trobava bé, tenia ganes de fer-ho i només no el vaig executar bé. Ara toca mirar endavant i com els vaig dir als meus companys dissabte: els tornaré aquest punt.

La part negativa són els 3 punts quan acumulem quasi dos mesos. Però la positiva és aquesta: el sisè classificat està a 4 punts i si aconseguíssim rendir a un nivell bo sortiríem d’aquí. I no vull negar la realitat: estem penúltims i serà molt i molt dur. Dels anys més complicats, per tot. Baixes, lesions, la categoria... Cada any costarà més. Traient el partit de Zarautz, a casa podem perdre punts, però hem de plantar cara a tothom com sempre hem fet. El balanç no és positiu, però ens hem de concentrar en el que ve i creure en nosaltres mateixos. No sé com acabarà tot, però no ens podem rendir, perquè llavors sí que haurem fracassat.