Falta un mes perquè se celebri el mundial indoor de tamborí a Catalunya. Les localitats de Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès acolliran l’esdeveniment, el segon que aplega les principals seleccions de tot el planeta d’aquesta modalitat esportiva, tan minoritària com antiga, que es practica principalment al sud de França i al nord d’Itàlia, i en la qual Catalunya està reconeguda internacionalment. Entre el 8 i el 10 de desembre pròxims, una dotzena d’equips, en categoria masculina, i entre vuit i deu en categoria femenina, competiran al Garraf i al Penedès pel títol mundial de tamborí. Les seleccions francesa i italiana són, per descomptat, les principals favorites, mentre que Catalunya aspira al tercer lloc en homes i en dones podria, fins i tot, donar la sorpresa. “Tenen opcions de ficar-se a la final”, assegura Jordi Moncusí, jugador de l’INEF, secretari de la federació catalana i membre de FIBaT, el màxim organisme internacional del tamborí. L’equip femení de Catalunya va ser bronze en l’únic mundial que, fins ara, s’ha disputat, el 2013, a Castelgofredo.

L’equip masculí català mirarà de superar la cinquena posició que va aconseguir fa quatre anys. Els seus principals rivals seran el Brasil, Alemanya i… Espanya. La selecció estatal, de fet, ha estat rival de Catalunya en tres ocasions en competició oficial. “El 2011 vam perdre, en l’europeu d’Hongria; el 2013 els vam guanyar a Itàlia, en el mundial, i dos anys més tard els vam tornar a vèncer, a l’europeu de Montpeller”, explica Moncusí. La federació internacional de tamborí va reconèixer Catalunya l’any 2009, dos anys abans que a Espanya, una circumstància que ha estat determinant perquè els catalans puguin competir de manera independent. “Madrid, Granada i Galicia són els llocs on més es practica el tamborí a Espanya. Tenen un nivell similar al nostre i la relació és cordial amb els seus jugadors i directius”, comenta el secretari de la federació catalana.