DALMAU HUIX
LATERAL DEL TORRELAVEGA
“Serà diferent, per les circumstàncies del partit”
El lateral torna al Blanc i Verd aquest dissabte, un mes i mig després del primer retorn en copa
“Aquest any pots guanyar a qualsevol lloc. I també hi pots perdre, el nivell s’ha igualat molt”
A còpia de jugar partits em sento més còmode, cada vegada tinc més minuts i la veritat és que estic molt content
El Blanc i Verd té per costum aplaudir el conjunt visitant en les presentacions prèvies al partit. A més, l’afició es mostra atenta a cadascun dels jugadors i el 30 de setembre, en el primer triomf de la temporada per als de Sergi Catarain (28-23), en la copa, l’ovació a Dalmau Huix (Fornells de la Selva, 24 anys) va ser eixordadora. Era el primer cop que un ex-jugador del Bordils tornava per enfrontar-se als seus excompanys a plata, i aquest dissabte es repeteix la visita del Torrelavega, ara en partit de lliga i amb els dos conjunts en situacions i dinàmiques oposades. El Bordils ha perdut els dos partits per un gol després de l’aturada i el Torrelavega ja ocupa llocs de play-off després de dos triomfs seguits.
El volum va pujar quan van anunciar el seu nom. S’ho esperava? Ara amb punts ja és diferent...
No vaig estar al cas, però sí que recordo que va ser especial. Esperava una bona rebuda i aquell moment sí que va sobtar-me. I sí que serà diferent, més que res per les circumstàncies del partit. Vulguis o no era un partit de copa, que és una competició molt maca i que fa il·lusió jugar però que ni suma ni resta. És a un partit i si el guanyes reps un conjunt de l’Asobal, però no et dona punts. En canvi, aquesta setmana sí que ens hi juguem punts, importants per a tots dos equips. El Bordils necessita sumar de seguida, i juga a casa. I nosaltres volem mantenir-nos a la zona alta.
Trentè golejador de la lliga i segon del seu equip. Costa adaptar-se i més el primer any, però sembla que va trobant el seu lloc, no?
Al principi de temporada, sobretot, em va costar una mica adaptar-me al joc, que és força diferent del que fèiem a Bordils. Però ara sí que amb el pas dels dies, a còpia de jugar partits, em sento més còmode, cada vegada tinc més minuts i la veritat és que estic molt content.
Físicament, fa un mes i mig ja se’l veia molt canviat. És la vida d’esportista professional?
Sí, he perdut bastant pes i he guanyat força. Jo, per exemple, al matí vaig al gimnàs tres o quatre dies a la setmana i a la tarda fem entrenament. Miro de cuidar-me a l’hora de menjar i físicament també hi ajuda: fas el canvi, agafes confiança i el ritme de joc millora. Al final jugues més bé i marques més gols, és clar.
Ara acaben de jugar amb el Sinfín el duel càntabre (29-31). Com el viuen, com un Bordils-Sarrià no, no?
La gent el viu, però comparat amb el Bordils-Sarrià... Segurament és més descafeïnat perquè aquí tots som de fora, la majoria. I a l’equip n’hi ha quatre o cinc que han passat abans pel Sinfín i al revés també. I hi ha molta gent de València, de Galícia i d’altres llocs. No és tan intens com els partits de Bordils i Sarrià.
Ja estan en llocs de ‘play-off’. És l’objectiu que s’han marcat o també volen pujar a l’Asobal?
L’objectiu al final és anar a guanyar cada partit. I tenim equip per fer-ho. Si surt més bé o més malament es veurà quan acabi si som a la fase. Però sí que sembla que estem jugant millor, més conjuntats per dir-ho d’alguna manera: l’atac és més fluid, que al principi ens va costar molt. I ara en teoria tenim una part del calendari més accessible tal com està la lliga, però tampoc et pots confiar perquè pots ensopegar en qualsevol lloc.
El Bordils és últim, no recordo que ho arribés a ser els anys anteriors a plata. I vostè?
Porten una ratxa de partits perdent d’un. Recordo situacions complicades però no que fóssim últims. És veritat que la situació ho és, però aquest any també és cert que pots guanyar a qualsevol lloc. I també hi pots perdre. Està tot tan igualat, que som sisens en llocs de fase i a quatre punts del descens... Guanyes un parell de partits i surts del descens, i també, en perds un parell com ara i baixes. A la mínima que tinguin aquest punt de sort que els ha faltat aquests partits amb l’últim penal o el darrer llançament acabaran pujant, segur.
Fa cinc partits que acaben amb menys d’un gol de diferència. Un a Madrid quan eren cuers. I el Bordils desaprofita el penal amb l’Antequera, que encara és segon. Tanta igualtat hi ha?
Jo crec que sí i que el que ha passat és que no hi ha cap equip, com havia passat altres anys amb Valladolid, Irun o Teucro, que guanyi pràcticament tots els partits. I tampoc n’hi ha cap que faci com per exemple l’any passat el Tolosa, que ho perdia tot.
El nivell s’ha igualat molt i en cada partit has de suar molt per sumar en qualsevol camp. I també pots perdre. Has de vigilar aquests partits.
S’entrenen aquestes situacions de final ajustat? Es parlen?
Al final és tenir el punt de sort o de confiança que et donen els mateixos resultats: tenir el braç una mica més fi, o que el porter et tregui aquella pilota. Són situacions que passen tan ràpid...
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Diumenge,24 novembre 2024