Que no perdi la confiança. Que l’afició és molt important i que ho tirarem endavant. Estem tenint lesionats cada setmana, tenim una plantilla reduïda, no ens podem recuperar, arribem cansats al final dels partits... però donarem una alegria aviat.

Cadascú ha de pensar què fa malament i intentar millorar el que cregui. No pot ser que estiguem en la situació que estem. És veritat que hi ha molta gent nova, però ja no ens val l’excusa. Si hi posem una mica de cada un la cosa canviarà segur.

En trams del partit juguem molt bé, però en trams del partit desconnectem, i això és fatal. Ho hem de treballar. Quan ens marquen un gol sembla que perdem segur. Són sensacions que ens hem de treure del cap.

Totalment. Sabem què hem de fer a la pista i tenim qualitat per fer-ho molt millor. Però sembla que si et marquen un gol, encara que estiguis guanyant, hagis de perdre segur. Acotem el cap i sembla que no som capaços de superar-ho.

Que no fem la guerra pel nostre compte, que juguem per a l’equip. El futbol sala és un joc de grup i no ho podem perdre de vista.

Ho comparo amb els meus anys a Peníscola. Allà hi havia una base i els que entraven eren pocs. Aquí hem canviat molta gent. Els que hem vingut no ens coneixem i els que ja hi eren, tampoc. Hem anat agafant els moviments del company, conèixer l’altre...

Em recorda molt al meu barri. I que és el bressol del futbol sala, que no és poca cosa. M’ho havien comentat abans d’arribar i ara estic veient que és així. Treballen molt bé la base, que és la clau de tot. M’hi identifico. M’agrada anar a veure els equips si tinc una tarda lliure, perquè són xavals joves i et fan recordar d’on vens. A més, a ells els fas veure que són importants al club. És un plus diferencial. De fet, a Peníscola portava uns xavals petits i m’encantava.

Amb el Juan Carlos no teníem gaire bona relació, perquè em va malinterpretar una celebració aquí, a Santa Coloma, quan jugava amb el Peníscola. Va baixar de la graderia i em va escridassar [riu]. Temps després, vam parlar un dia i vam arreglar les coses, perquè realment no hi havia cap problema. I quan va saber que jo no estava a gust al Peníscola i volia marxar em va trucar. Tenia contracte, però van fer un esforç i ho agraeixo molt perquè el Peníscola no em va voler deixar anar lliure. També agraeixo molt a Peníscola tot el que em va donar. Tenia altres ofertes, vaig decidir en la copa d’Espanya que venia aquí. Era una molt bona opció.

Soc un pivot amb gol. Vaig ser dues temporades pitxitxi. Però no m’agrada ser el típic pivot que es passa tot el partit despenjat, baixant pilotes i lluitant amb els tanques. M’agrada jugar de quatre, associar-me, tocar la pilota, ser partícip del que passa a la pista.

De tot una mica. Ari i Cristian són uns professionals de cap a peus. Et fan millor. És un espectacle i un honor. I els xavals m’han sorprès molt. Es mereixen que els vagi bé. Estan per jugar els que han jugat encara que hi hagi hagut lesions. Tenen talent, esforç i sacrifici.