Els partits de plata del Bordils tenen habitualment la presència del seleccionador estatal absolut a la graderia, el sarrianenc Jordi Ribera –ja hi anava quan ho era de Brasil i coincidia que estava aquí–, al costat de Jesús Mach. Dissabte, en el 20-28 amb el Torrelavega, Ribera no va ser l’únic seleccionador, perquè Pau Campos, que ho és de l’absoluta femenina de Catalunya, va tornar al Blanc i Verd després del seu retorn de Romania –analista de Catalunya Ràdio, en la primera oportunitat el duel de lliga de campions del Barça Lassa va coincidir amb el partit del Bordils– i va seguir el duel amb Pep Reixach (Fraikin Granollers), el preparador físic de l’equip Marc Comamala o l’exdelegat Sisu Combis. “Es va competir bé 45 minuts fins a l’empat a 17, fins i tot el 17-19. Estaven defensant molt bé i en Jordi González a la porteria també parant molt”, va dir sobre el desenvolupament del partit, resolt en el darrer quart: “Quan Torrelavega pot trencar el partit, fruit del cansament del Bordils, i marxa de 4 o 5 gols, s’ajunta el cansament físic i el psicològic d’haver perdut els dos últims partits d’un gol”. “El resultat no és just pel que s’ha vist a la pista. En l’últim quart d’hora potser s’han deixat anar i, en l’handbol, si et deixes anar de seguida et claven un parcial. No crec que fos just perdre de 8”, va afirmar, en la línia del que va dir Sergi Catarain sobre la diferència final.

“La feina és bona, els jugadors estan defensant molt i molt bé amb un treball innegable. Tenen possibilitats, competeixen els partits i estan allà. Quan agafin una ratxa bona com la nostra de l’any passat amb cinc partits seguits guanyant... Sortiran del pou”, va dir sobre la trajectòria de l’equip que va dirigir els 8 darrers anys –ascens i quatre permanències–, amb 3 punts en nou jornades. “Encara que no siguin 5, només tres i amb 6 punts més, que serien 9 amb els 3 que tenen, te’n vas a mitja taula”, afegia.

Pau Campos tampoc va voler amagar la realitat de l’equip: “És dur, ets últim i veus que els partits sí, sí... I mai. Necessiten portar-los al seu terreny, amb marcadors baixos, perquè està clar que ha de ser a pocs gols, i no baixar els braços per arribar al final amb garanties. Després, en finals ajustats, el record no és bo... Però s’ha de tenir paciència, estem al novembre i crec que el Bordils se’n sortirà, farà un altre miracle.”