Representar Catalunya en un campionat internacional és espectacular. A més, m’agrada molt la idea de poder mostrar a totes les nenes que, amb moltes dificultats, practiquen el futbol sala, que hi ha un espai per poder jugar professionalment. Som un exemple per a elles. Estem competint al més alt nivell d’aquest esport, i és una gran oportunitat per fer-lo créixer.

Sí, totalment. No és una excusa per a la derrota, ni de bon tros. Vam perdre perquè hi ha molta diferència de potencial entre l’Argentina i nosaltres, però també és veritat que, de mica en mica, vam anar perdent jugadores que no s’havien recuperat del dia anterior. Susana Mallen em va demanar el canvi de seguida i ja no va poder tornar, Elba Unzué no estava recuperada d’una gastroenteritis, Anna Herrando anava coixa des del partit contra les franceses i Carlota Gregori, el mateix. Tot plegat ho va fer més difícil encara.

Tots els entrenadors coincidim en què estem vivint dos tornejos paral·lels: el dels equips sud-americans i el de la resta del món. Els partits són igualats si no jugues contra una de les seleccions sud-americanes. Quan te’n trobes una... A qui menys gols han fet ha estat a nosaltres. I n’hem rebut sis.

Perquè quasi totes les seves jugadores són professionals. Una circumstància que aquí, a Europa i a la resta del planeta, no es dona.

Òbviament, mirarem de donar la sorpresa, però serà dificilíssim. Pensi que en el campionat sud-americà i en el classificatori per al mundial, el Brasil ha quedat per sobre de l’Argentina… Tot i que amb l’Argentina no hi jugava Estefania Banini.

No hi ha res impossible en l’esport, però no li negaré que si les guanyéssim seria una fita extraordinària i fora de tota lògica. A més, no sé si recuperarem les jugadores que tenim lesionades, que són molt importants.