“Sembla que cada any hem anat guanyant els equips de dalt. I mira, continuem fent història: va per a tota l’afició, que s’ho mereix. I per a tots nosaltres, que encara més”, va dir Jordi González tot just acabat el 28-22 de dissabte contra l’Alcobendas, en el duel que enfrontava el cuer –els blanc-i-verds acreditaven 5 punts, 3 a fora– amb el líder de la categoria. Els madrilenys estan en plena caiguda lliure, perquè va ser la quarta jornada sense guanyar (dues derrotes i dos empats). “La veritat és que a vegades, amb els equips de sota, que en aquest cas som nosaltres, es donen sorpreses”, afegia el porter, sensacional amb una vintena d’aturades tot just una setmana després de veure com Joan Comas prenia el relleu a Palma del Río, per tombar el mur cordovès (23-24 amb 50 minuts del segon porter). I és que el Bordils havia sortit escaldat en les quatre anteriors visites a El Pandero, per pallissa o per la sensació d’haver estat atracat amb ús de la força. El primer triomf a fora per als de Sergi Catarain, enllaçat amb el cop d’home que des del debut en la segona categoria de l’handbol estatal han fet cada curs, va permetre el Bordils deixar de ser cuer dissabte. Però és que la derrota del Palma diumenge al migdia al Quijote Arena permet als blanc-i-verds deixar els llocs de descens que ocupaven des de l’arrencada. No el primer dia, per perdre d’un a la pista d’Agustinos (22-21), però sí amb el 0-4 inicial que van trencar, precisament, el 14 d’octubre contra el Ciudad Real. El Bordils, ara, ha de jugar contra dos rivals directes abans de l’aturada nadalenca. Dissabte a Aranda del Duero contra un equip que el curs passat era d’Asobal i, l’últim duel del 2017 al Blanc i Verd, el dia 16 amb el Madrid.