NÚRIA MARQUÈS
NEDADORA PARALÍMPICA
“No puc estar més satisfeta de com va anar a Mèxic”
“En el mundial, on competíem a 2.300 metres d’altitud, l’objectiu era acostar-me a les meves marques, i ho vaig fer”
“M’agradaria guanyar el que ha guanyat Teresa Perales i aportar el que ella aporta com a persona”
Sis medalles.
A la piscina del seu club, el CN Sant Feliu, Núria Marquès mostra amb orgull les medalles que va guanyar a Ciutat de Mèxic a principi d’aquest mes: tres ors (100 esquena, 200 estils i 400 lliure), dues plates (100 i 50 lliure i un bronze (100 papallona).
La relació amb Sarai Gascón és cordial. De vegades es tensa la corda, però mirem de portar-ho al millor possible
Tres ors, dues plates i un bronze és el botí que es va endur Núria Marquès (Castellví de Rosanes, Barcelona, 4 de maig del 1999)del campionat del món de natació paralímpica que va tenir lloc entre el 2 i el 7 d’aquest mes de desembre, a Ciutat de Mèxic. Amb només 18 anys, la nedadora del CN Sant Feliu s’ha convertit en un dels principals referents de l’esport adaptat de Catalunya.
Quin balanç fa de l’any que ara acaba? Ha estat tan bo com el 2016?
Ha estat un any més tranquil que el 2016. Els Jocs són els Jocs i és impossible mantenir el nivell de concentració i competició sempre. Després d’un any olímpic toca afluixar una mica per tal d’iniciar un nou cicle amb la mateixa força que l’anterior. Som humans!
Enguany, però, hi ha hagut el mundial de natació paralímpica de Ciutat de Mèxic.
Si. I, a més, s’ha produït un fet tan extraordinari com un terratrèmol que ha provocat que la competició se suspengui i que la temporada s’allargui.
Està contenta dels resultats obtinguts a Mèxic?
No en puc estar més satisfeta. No pensava pas que aconseguiria mantenir les marques a 2.300 metres d’altitud, però ho he aconseguit. Tres ors, dues plates i un bronze és un molt bon resultat.
Va complir els seus objectius en el mundial? Li va quedar alguna medalla per guanyar?
Sí. L’objectiu principal era acostar-me a les meves marques i ho vaig fer. Les medalles són el premi afegit. Sempre en vols més, però vaig disputar sis proves i vaig aconseguir medalla en totes. No hi va haver gaire gent que nedés en sis proves.
El mes de setembre, quan el terratrèmol va afectar Mèxic, com ho va viure?
Era a Sierra Nevada, al centre d’alt rendiment. Vaig veure algunes imatges de les destrosses i feia molt de respecte.
Vostè i Sarai Gascón estan entre les millors nedadores paralímpiques del món. Quina relació tenen?
La Sarai fa més anys que jo que competeix. Quan em vaig iniciar era un dels meus referents. Ara la relació és cordial, l’habitual entre dues esportistes del mateix país, de la mateixa classe, que competeixen per la mateixa medalla. De vegades la corda es tensa una mica, però mirem de portar-ho al millor possible.
L’experiència del mundial de Mèxic els va fer competir al màxim l’una contra l’altra. Com ho van viure?
Bé, com dues rivals. Dins de l’aigua tant se val si és companya o no. És una més contra qui has de competir.
Ha disputat unes quantes competicions internacionals, entre les quals uns Jocs Paralímpics, amb només 18 anys, i ha guanyat unes quantes medalles. Quins són els grans objectius que li queden? Què vol complir en la seva carrera?
El meu mirall és Teresa Perales. Poder guanyar tot el que ella ha guanyat i aconseguir aportar el que ella aporta com a persona, és el que m’agradaria. Deixar empremta en el món de l’esport i ensenyar valors als joves.
El juliol del 2015 va canviar de club, del Martorell al Sant Feliu. Què va provocar aquest canvi?
El meu club de tota la vida és el CN Martorell, però quan vaig anar al campionat del món de Glasgow, la nova junta directiva va fer fora el meu entrenador, Juan Carlos Quevedo. Tot l’equip júnior i absolut ens vàrem sorprendre molt. Em va semblar que no era bo canviar d’entrenador l’any abans dels Jocs. Tots dos, Juan Carlos i jo, ens havíem marcat el repte de fer-ho al millor possible als Jocs, però necessitàvem un club. Llavors, el CN Sant Feliu i Dani López, el seu entrenador, ens van obrir les portes per entrenar-me amb ells. És un gran club, hi estic molt a gust.
El seu lloc web és molt complet, propi d’una esportista de primer nivell. Quina importància té per a vostè la comunicació, la imatge?
Forma part de la meva historia. Quan vàrem decidir fer l’aventura del 2016, amb el meu entrenador, necessitàvem recursos i visibilitat. Les xarxes socials i el web van servir per captar aquests recursos per poder-me preparar. Ara em serveix per donar a conèixer el que faig i per promocionar el meu esport i l’esport adaptat en general. Tinc un munt de seguidors. És molt gratificant veure que el que fas també repercuteix en els altres.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Divendres,19 abril 2024