Molt millor. Vaig arribar a casa ahir a la nit [dimarts], després de tres dies en observació. Hi havia moments en què tenia una mica de mal el cap, però ja estic bé.

Ho vaig dir en una entrevista, abans del partit de diumenge. I és cert, Wakatawa és un dels jugadors en els quals em fixo més. Juga d’ala, com jo, i és un dels millors.

Sí, sí. S’ha portat molt bé amb mi. De fet, com tot el món del rugbi; especialment la gent del Racing 92. Wakatawa va quedar ben fotut, diumenge. Em va dir que li havia costat dormir.

No, ho sento. No li puc dir com va anar. Recordo tot el partit fins a la jugada en què vaig quedar commocionat. El meu primer record ja és a l’hospital. Del trasllat des de l’estadi tampoc me’n recordo.

Que són rucades. Ara mateix, a França hi ha dos debats al voltant del rugbi. El primer, sobre el fet que cada cop més jugadors acaben commocionats. El segon, sobre si els jugadors joves estem preparats per participar en el Top 14. A mi, aquest segon debat, em sembla una rucada, perquè el que em va passar a mi li hauria passat a qualsevol altre jugador en un placatge com el que vaig fer, posant el cap malament davant d’un rival com Wakatawa.

Tinc por que sigui així. Ara el meu entrenador estarà més pressionat, pels mitjans, en el moment de decidir si compta amb mi. Imagini’s que em fa jugar i em torno a lesionar.

No, no. Aniré amb les mateixes ganes. El que sí que faré és treballar la manera de posar el cap adequadament en els placatges. Diumenge vaig anar a totes, com sempre, però, a més, era el meu primer partit al Top 14, l’estadi estava ple. No vaig pensar en cap moment en la possibilitat d’una lesió. Volia ajudar el meu equip.

Va ser una experiència molt bonica, la guardaré per a tota la vida. Espero que no siguin els meus últims minuts al Top 14. Malauradament, vam perdre. Teníem un rival difícil, anàvem amb uns quants lesionats. Personalment, crec que me’n vaig sortir prou bé.

I tant. A Clermont m’han fet aprendre que no has de creure mai que has aconseguit arribar. He viscut de molt a prop casos de jugadors que prometien molt, que van debutar en el primer equip i un any més tard van sortir del club. Aquestes experiències m’han marcat. No vull que em passi una cosa així a mi.

Bé, molt bé. Són gent modesta i m’han ajudat molt.

Sí, França em va incloure en una llarga llista de jugadors per fer una estada. Ara mateix no penso en quina selecció vull jugar, no em preocupa. És un assumpte complicat, ja ho veurem més endavant.

Sí, és clar. Podria escollir França, però encara em queda molt. Ja ho decidiré, aconsellat per la gent que m’envolta.