Revelació... I futur líder?
Handbol. Arnau Palahí ha fet eclosió aquest curs i s’ha convertit en el màxim golejador del Bordils (83 gols) i el cinquè de tota la categoria
Arnau Palahí s’ha convertit aquesta temporada en la revelació del Bordils. El jove jugador, de 22 anys, ha guanyat protagonisme des de les primeres jornades, fins a convertir-se en el màxim golejador de l’equip. Després de setze jornades, ja acumula 83 gols, amb una mitjana de 5,2 per partit. Palahí s’ha enfilat fins al cinquè lloc de màxims golejadors de la divisió d’honor de plata, només superat per Agustín Casado (Nava), amb 111; Ignacio Mirallave (Agustinos), amb 92; Pere Vaquer (Barça B), amb 89, i José Carlos Hernández (Torrelavega), amb 86.
Aprofitar les baixes
Des de la victòria per 28 a 22 contra l’Alcobendas (2/12/2017), Palahí ha encadenat sis jornades amb sis gols marcats o més, amb un màxim d’onze gols en el partit contra el Nava (21-20). “Té molta qualitat. Té un físic important, bon llançament i bona visió de joc”, explica d’ell Sergi Catarain, entrenador del Bordils. “És molt intel·ligent, capta molt bé els missatges i això fa que evolucioni molt ràpid. No té problemes amb la pressió, i la sap gestionar cada cop millor”, hi afegeix Cata.
Palahí considera que la marxa de Dalmau Huix (Torrelavega) i Pep Reixach (Fraikin Granollers) ha deixat un buit que ara ell intenta omplir: “Eren els màxims golejadors de l’equip i era evident que els qui havíem d’agafar el pes ofensiu érem en Sergi Mach, que ja l’havia agafat l’any passat, i jo mateix. Però no m’esperava aquests números, que crec que són gràcies a l’esforç en el treball.” La marxa d’Edu Nonó la temporada passada ja hauria pogut ser una oportunitat per a Palahí, però en les primeres setmanes es va trencar el menisc i va estar quatre mesos de baixa: “Començar bé era molt important per a mi perquè havia marxat l’Edu Nonó i jo, en teoria, era el seu relleu perquè era el jugador més semblant a ell dins l’equip. Vaig estar cinc mesos de baixa, i no vaig poder progressar com voldria, però com a mínim vaig guanyar alguns quilos de pes, que també em va anar bé.”
Més quilos
Guanyar pes corporal seria cabdal en l’aportació defensiva de Palahí, que, de moment, té en aquesta la seva faceta més coixa: “Per la meva altitud crec que puc ser una peça important en defensa. He estat des de juvenil fins ara pràcticament sense defensar perquè m’han faltat quilos. I és evident que un jugador ha de defensar, sobretot si fa més d’1,90 m, com jo.” Catarain confirma que és un dels aspectes de joc que el jugador encara ha de polir: “Amb la seva envergadura pot ser important en aquest aspecte. Potser serà complicat que guanyi 10 o 12 quilos però ja estem treballant perquè pugui oferir un millor rendiment en defensa. Ell mateix en té ganes.” “Els pesos defensius de l’equip són Joan Vilanova i David Masó, que estan fent una temporada increïble. Si estem fora del descens és, sobretot, gràcies a ells dos. Jo, per molt que progressi, no ho faré com ells dos, però sí que haig de millorar per intentar ser una alternativa”, admet Palahí.
Amb la progressió demostrada des de l’inici de temporada, i si és capaç de polir els seus defectes principals, Catarain té clar que Palahí pot convertir-se, a curt o mitjà termini, en un jugador fonamental per al Bordils: “El veig un líder d’aquest equip. Ho té gairebé tot per ser un gran líder. Té moltes ganes d’aprendre i millorar.”