Notícies tan bones com aquesta et donen una injecció de moral doble, i intentaré fer un resultat espectacular
Una trucada dimarts, quan encara dormia, va canviar el futur immediat de la carrera de Quim Salarich (Malla, 2/1/1994). El mateix president de la federació espanyola, May Peus, l’informava que, gràcies a una plaça addicional aconseguida a última hora, podria viatjar a Pyeongchang per participar en l’eslàlom dels seus primers Jocs Olímpics. La decepció rebuda en saber que l’única plaça de què inicialment disposava la federació espanyola seria per al basc Juan del Campo es va transformar en eufòria i una gran sorpresa. Salarich tenia coll avall que, aquest cop, no seria olímpic. Ara, però, ja té data i hora: dijous 22 de febrer, a les 2.15 (primera mànega) i les 5.45 (segona mànega), hora catalana.
S’esperava la classificació olímpica a només tres dies de la inauguració dels Jocs?
Ha estat una gran sorpresa. Em va trucar el president, May Peus. Jo encara dormia. Passava uns dies de descans a Malla. Em va dir que fes les maletes per anar cap a Madrid per participar en la roda de premsa oficial de l’equip que participarà en els Jocs. Estic molt content, vaig fer un salt del llit, el meu germà em va preguntar què em passava. Vaig trucar a la meva mare, que es va posar molt nerviosa i va haver de sortir de la feina.
De la decepció a un gran esclat d’alegria.
Ja havia girat full. Estava mentalitzat que no aniria als Jocs. Notícies tan bones com aquesta et donen una injecció de moral doble, i intentaré fer un resultat espectacular.
Sentia que potser ja no tindria una altra oportunitat d’anar als Jocs?
En cap moment. Sabia que el món no s’acabava ara i que podia estar en els següents, a Pequín, i que em podia preparar per aconseguir-hi un resultat molt decent.
Com arriba a aquesta cita i amb quin objectiu?
Hi arribo en un moment molt bo. Tant en les copes d’Europa com en les proves FIS he demostrat que estic en forma. En els entrenaments estic anant molt ràpid. Repetir el resultat de l’any passat en el mundial de Saint-Moritz [25è] seria molt bo i em faria molt content.
Ja ha tingut temps de saber com és la pista de competició?
No he mirat res, però ja tindré dies per informar-me. A veure com serà. Competeixo el dia 22 de febrer. Si tot va bé, marxaria el dia 16 a la nit, després de fer dues proves de la copa d’Europa. Arribaria el 17 de febrer, i tindria temps d’entrenar-me uns dies.
Considera que ha complert un objectiu important en la seva carrera esportiva?
Aquest és el somni de tot esportista, però, com ja deia, no em puc acontentar només amb una participació olímpica. El meu objectiu no és només participar sinó aconseguir el millor resultat possible.
Com va començar en l’esquí?
Amb tres anys els meus pares ens portaven al meu germà Xavier i a mi a esquiar els caps de setmana. No teníem la intenció de competir, però un dia al club de la Molina van veure esquiar el meu germà, que és més gran, i com que tenia maneres li van dir si volia provar la competició. Ho va provar, li va agradar i jo m’hi vaig afegir.
Quins són els seus punts forts com a especialista d’eslàlom?
Ser alt és un punt a favor en aquesta disciplina tècnica, per temes d’inèrcia. També tinc una capacitat de fer lliscar els esquís fàcilment en pendents menys inclinats, i ara també ho estic intentant en els més inclinats. No haig de mirar quins pendents em van millor o pitjor, en els més fàcils puc arribar a ser molt ràpid, però ara els estic treballant tots.
També estudia?
Estic fent un grau d’ADE a la UOC i, si tot va bé, l’any que ve ja l’acabaré. És dur compaginar l’esport amb els estudis però crec que és necessari.
Espera una carrera llarga en l’esquí alpí?
Fins que els meus genolls i el meu físic ho aguantin intentaré continuar endavant.