Després del decebedor vuitè lloc en l’esprint, especialitat que havia preparat més a consciència i en la qual encara no té cap medalla olímpica, Martin Fourcade només va necessitar 24 hores per tornar a somriure. El català va aconseguir el tercer títol olímpic del seu palmarès i el primer que aconsegueix a Pyeongchang en imposar-se en els 12,5 km persecució, disciplina que ja va guanyar a Sotxi el 2014 i de la qual ha estat quatre vegades campió mundial.

Amb un senyal amb el braç adreçat a la seva gent, després de completar la quarta i última estació de tir sense cap errada, Fourcade donava per feta la victòria quan encara quedaven 2,5 km per a la meta. Sense cap més sèrie de tir, els 24 segons de marge que tenia en aquell moment eren suficients per assegurar-se l’or.

El biatleta de la Llaguna va demostrar una estat de forma pletòric. De fet, no va semblar que li costés gaire remuntar dues vegades. Primer va haver de neutralitzar els 22 segons de la sortida, que en aquesta modalitat es fa de manera esglaonada i respectant la diferència de temps que el vencedor de l’esprint guanya a cada un dels seus rivals. En la primera sèrie de tir ja pràcticament havia atrapat el grup del davant (a 3.2), però, com que va ser l’únic dels nou primers classificats que va fer una volta de penalització per una errada, la diferència va augmentar fins als 27 segons a l’inici de la segona volta. La segona sèrie de tir la va superar sense cap error i a 24 segons del lideratge, i en la tercera volta va forjar la remuntada definitiva. Va arribar segon a la següent estació de tir, però en va sortir líder sense cap errada, en substitució d’Arnd Peiffer, i amb un avantatge de 20 segons que va augmentar fins als 38 en la quarta volta. Una última sèrie de tir immaculada servia per certificar la victòria i, perquè pogués fer una última volta que va ser més d’honor que no de competició.

Fourcade tornarà a competir dijous (12.30 h) en els 20 km individual, prova en què també defensarà el títol olímpic.