“Patina, no?”, demanava, incrèdul, Molina a Ignasi Moreno amb empat a un en el marcador. Márquez havia fet l’1-0 en 59 segons en un dos contra dos amb Palahí i García, que en feia dos o tres, literalment, com Vilanova i Masó i mig Montes, l’empat a un. Sí, potser el parquet del Blanc i Verd llisca. I sí, el partit ja s’havia acabat, aleshores. Perquè el següent gol visitant va arribar a set minuts i mig del descans i amb el Bordils jugant i corrent com en els vells temps, com li agrada, amb accions de murri i amb Jordi aturant-ho tot (20 al final del partit, set en aquest primer terç amb dues a l’armari Garcia). I això que el porter visitant, Patotsky, feia que la porteria fos molt petita, amb aturades que no li feien moure el gest. Una actitud que en la segona meitat, deixat, va notar força el seu equip. Quan el Bordils va trobar el bot (Palahí, 6-1) o la picaresca (Moreno, 7-1 des del pivot) la diferència ja va ser insalvable.

El Lanzarote va fer més gols en els dos primers minuts de la segona meitat (10-6) que en els vint primers de la primera. Catarain feia incís que calia no caure en la relaxació. Mach (11-6), Pep Reixach assistit per Moreno, tots dos al contraatac (12-6) o a la inversa després de recuperació (13-6) van acabar amb Uri Márquez marcant, també, en velocitat (14-6) i, l’entrenador visitant, llançant la tovallola amb temps mort en el 36’. L’intercanvi, estèril, duia Palahí als set metres cada dos per tres (15-7, 17-9, 20-10) i, després, van ser Pep (21-12) i Mario (22-12) els que marcaven, també de penal a un conjunt amb la defensa entregada.

La derrota del Barça B a Zarautz fa que el Bordils no surti del descens, però torna a guanyar més d’un mes després, iguala el balanç com a local (6 triomfs en 12 partits, en queden 3) i és la vida per als de Sergi Catarain, que van aconseguir el triomf més ampli del curs. L’anterior era 28-21 contra l’Alacant, l’altre equip que va pujar el curs passat i amb qui els blanc-i-verds tenen a favor l’average.