Valverde: “la vida és així”

“Diu­menge en el dar­rer minut del par­tit li van fer una falta i va caure mala­ment: frac­tura de clavícula. L’havien d’inter­ve­nir avui [ahir] i és una pena no ser allà, però la vida és així.” És la pri­mera res­posta d’Ale­jan­dro Val­verde (Movis­tar Team) després de gua­nyar la segona etapa de la Volta Cata­lu­nya i posar-se líder en la gene­ral inter­pel·lat per Sergi López-Egea (El Periódico).

El murcià (1980) va acon­se­guir ahir el seu ter­cer tri­omf a Valls i es va posar el nou mallot de líder per pri­mer cop. A la meta va dedi­car el tri­omf a un dels seus fills –el gran dels qua­tre que té de dos matri­mo­nis–, però, a la sala de premsa, l’emoció va impe­dir pro­nun­ciar el nom i el cognom de Xavi Tondo, tràgica­ment des­a­pa­re­gut en un acci­dent a Sierra Nevada i molt pre­sent ahir a Valls davant el pavelló que duu el seu nom (l’arri­bada era davant) i amb els seus fami­li­ars també com­par­tint experiències amb tota la cara­vana que any rere any segueix la prova: “Hi he gua­nyat de totes les mane­res, a l’esprint, esca­pat... I n’estic molt con­tent també pel nos­tre amic... Xavi, a qui dedico la victòria”, va dir el nou líder de la gene­ral, que va acon­se­guir al seu ter­cer tri­omf en la cursa cata­lana tot just un any després de con­fir­mar el seu gran començament de tem­po­rada, estron­cat en la cai­guda del pròleg del Tour, en el qual es va aco­mi­a­dar el 2017.

Molina (Caja Rural-RGA), Bizkarra (Euskadi-Mur­rias) i Merino (Bur­gos-BH) van for­mar una esca­pada en una etapa mar­cada pel vent i que va aca­bar amb quasi una hora de retard res­pecte de l’horari més lent pre­vist. Neu­tra­lit­zats abans del sol port de la jor­nada (Lilla, 2a), Val­verde i Quin­tana ja havien acon­se­guit dos segons i un segon en el segon esprint inter­medi i, atès que la situ­ació era bona, Movis­tar va man­te­nir-se atent i en for­mació per exer­cir de líder men­tre Mitc­hel­ton li feia la feina bruta acui­tant en el dar­rer port. “No era en els plans ni de bon tros dis­pu­tar l’etapa, però Scott [Mitch­le­ton] ha pujat molt fort en el dar­rer port, molta gent no ha pogut seguir i la col·locació ja ha estat més fàcil. I l’arri­bada, que pica cap amunt, la conec i em va molt bé, hem tre­ba­llat molt bé”, va expli­car Val­verde, que va dis­po­sar sem­pre de la roda de José Joa­quin Rojas com a guia i pro­tecció.

Tam­poc no va dir fàstics del lide­ratge de la gene­ral perquè, mal­grat que avui s’han de pujar tres ports de pri­mera i un altre de cate­go­ria espe­cial, les car­re­te­res estre­tes tam­poc no els obli­guen a con­tro­lar més del compte el pilot.