Poc que s’ho esperava Dídac Plana que el seu primer títol com a professional, després de deu temporades a l’elit, seria vestit amb la samarreta del Jaén Paraíso Interior. “Venir aquí, contra tot pronòstic, ha significat una de les millors decisions esportives de la meva vida”, considera el porter d’Arenys de Mar. “I també ho diria si haguéssim caigut en la primera fase de la copa d’Espanya. A Jaén he trobat un entorn i un equip que m’han permès de créixer com a futbolista i com a persona”, hi afegeix.

Avui, a la balconada de la Diputació de Jaén, el porter català serà un dels grans protagonistes de la recepció que es farà a la primera plantilla de l’entitat andalusa, que diumenge, al Wizink Center de Madrid, va alçar la segona copa d’Espanya de la història. “Són sensacions difícils d’explicar. A mesura que passin els dies, ho anirem paint, però el que hem fet és increïble”, descriu Dídac Plana. El Jaén no tenia un quadre fàcil però l’eliminació del Barça tot hust començar va permetre-li d’enfrontar-se a un rival, a priori, més assequible, el Saragossa en les semifinals. “Ens va motivar molt la idea de poder arribar a la final, però en cap moment vam pensar que acabaríem guanyant el títol. L’Inter és molt Inter”, explica.

En el darrer minut de les semifinals, el Jaén perdia 2-1, però el joc de cinc va permetre-li de capgirar el partit i d’accedir a la final amb èpica. I en la final, donant una millor imatge, l’equip andalús va igualar un 1-3 en contra per forçar la pròrroga i acabar guanyant 4.-3. “La fe i l’empenta dels aficionats, això ens va moure. Havíem de competir fins a la fi i ho vam fer. Abans de la copa, pels carrers de Jaén, la gent et deia que s’havia de repetir la gesta de 2015. S’ho creien. I jo pensava ‘allò que van fer és impossible que es torni a repetir’. I només tres anys després ho tornen a fer. Tenen alguna cosa especial amb aquesta competició”, descriu el porter català, que viu la seva segona temporada cedit a Jaén després que el va fitxar el Barça.

En la primera copa d’Espanya, el club andalús va superar, precisament, el Barça en la final i, tres temporades més tard, va ser el botxí del Movistar Inter. “Aquella copa de 2015 va ser un abans i un després per a l’entitat. La ciutat es va bolcar amb el futbol sala. Ara és el gran equip d’una ciutat que no té gaire esport d’elit. Els patrocinadors donen molta empenta i hi ha més de 2.000 persones que esperen per ser abonats del club. És una passada”, explica Dídac, que acaba la cessió al club andalús el més de juny.