Anàvem a sumar els dos punts perquè sabíem que ells també tenien baixes i la veritat és que vam fer un partidàs. Des del principi vam jugar a un nivell molt alt i el vam mantenir, perquè a fora en molts partits en què perdíem sortíem amb parcials de 4-0 i en aquest va ser al revés, ho vam mantenir i va anar molt bé. Els dos punts ens donen molta vida.

I ara fins i tot ens queda el del Madrid, que és cuer, que també són dos punts a fora i també són molt importants. Ara, tots els equips que estem allà lluitant per mantenir-nos juguem finals. Palma del Río també vindrà a jugar una final i nosaltres hem de fer la nostra i quedar-nos els dos punts perquè a casa sí que menys en el partit contra el Barça hem sumat, però tampoc crec que s’hagi de mirar així: per a nosaltres és un partit més, saps que pot passar de tot i l’hem d’enfocar com una final per sumar els dos punts, que al final és el que ens donarà la salvació, anar sumant.

Crec que, per exemple, l’any passat la primera volta va ser una mica més complicada que la segona. I també es va notar una mica que havíem tingut l’Edu Nonó i depeníem una mica d’ell. I després vam canviar el sistema i fins que no t’adaptes passa una mica de temps. Això va relacionat també amb el calendari, com aquest any; també amb l’entrenador nou o els jugadors –al principi també vaig marxar jo o en Dalmau–. T’has d’adaptar una mica, fins que ara, al final, ja anem guanyant més, i també es nota que estem més units: fa dos o tres partits que estem jugant molt bé, defensem molt bé i la bola corre molt més, que més o menys és la idea que tenim molt més clara.

Sí, la veritat és que, és clar, he passat d’estar a Granollers –on ens entrenàvem cada dia i hi havia molta disciplina, i era un equip professional al cent per cent, on jugues amb els millors jugadors d’Asobal i fins i tot alguns dels millors d’Europa– a Bordils, que al final és un equip que està en una lliga semiprofessional però que és cent per cent amateur. En aquest aspecte es nota, però partia d’estar dos o tres anys amb ells, conec les dinàmiques i això t’ajuda.

En Cata no el coneixia i pel que fa a la preparació de partits i conèixer el rival, estudiem molt més els jugadors, sabem més o menys quins són els que tenen més pes en els equips contraris. Però sobretot crec que una de les coses que té, bones i bàsiques, és que ell sempre va al cent per cent. O fins i tot més. I això fa que t’hi posis tu també en els entrenaments, que són a una intensitat molt i molt alta i això, és clar, repercuteix també en el joc i en el dia a dia de l’equip. La mentalitat de l’equip és anar sempre al cent per cent.

Aquí jo sempre ho dic, i tothom: Bordils és un aparador en una lliga com aquesta perquè tens equips que et veuen, siguin de plata o fins i tot de l’Asobal. Que al final un o l’altre acabi marxant? Sí, però ara per ara tampoc en parlem perquè les ofertes arriben més tard i pel que jo sé ningú té res, encara. I ara l’Arnau Palahí i en Sergi Mach, que són molt joves i tenen una trajectòria en la lliga, ja et dic jo que tindran ofertes, segur. Algun dia o altre tindran l’oportunitat de marxar, i si arriba el moment i tens ganes de fer un pas endavant des del punt de vista professional, no et queda cap altra opció que marxar perquè Bordils és un equip amateur.