Els Atavin, Kisiliev, Etxaburu, Núñez, etc., ja tenen, vint-i-cinc anys després, successors. El maig del 1993 el Granollers va obtenir un triomf sonat al Palau contra els Rico, Vujovic, Masip, Grau, Urdangarín i companyia i va accedir a la final de la lliga. En els quarts s’havia carregat el Bidasoa i en la final va perdre contra el Teka, que venia de guanyar la copa d’Europa amb Duixebàev, Garralda, Iakimovich, Olson.... Un quart de segle més tard i després de 31 enfrontaments perduts al coliseu blaugrana, els vallesans van desafiar divendres la lògica (28-29) i es van endur el derbi amb un gol de maluc del lituà de 31 anys Rolandas Bernatonis que entra de ple a la història del club. Rivera va empatar de penal (28-28). Rama va demanar temps mort i en un set contra sis meteòric, l’eufòria va esclatar a les files vallesanes. El Palau va emmudir. Bernatonis, lateral esquere internacional que enguany debuta en el club català després d’haver jugat també l’Asobal amb l’Anaitasuna i el Port Sagunt, va creuar la pilota amb determinació i va superar Gonzalo. Tot i la contraposició de sentiments, el triomf històric del Granollers també atorga categoria d’històrica a la ratxa del Barça. L’equip de Xavi Pascual ha encadenat 146 partits sense perdre en l’Asobal i 187 en les competicions estatals, un domini abassegador que li ha permès endur-se els darrers sis campionats i un total de 24 títols. La derrota, malgrat que el Barça ja era campió, no va ser un plat de gust i el Barça va cancel·lar el sopar que tenia previst per celebrar el títol de lliga.