La festa, dissabte que ve al Blanc i Verd, pot ser sonada. Si el Bordils guanya el Covadonga, segur. La cinquena permanència a plata, en la temporada amb el pitjor inici, serà un fet si els de Sergi Catarain enllacen el seu dotzè triomf, el tercer seguit.

Un empat, amb els asturians, obre un altre escenari que obliga els blanc-i-verds a mirar la resta de resultats en la penúltima jornada, amb tots els partits dissabte a les 19 h. Perquè un punt i les victòries d’Amenabar o Aranda –els dos amb desplaçaments complicats però amb l’average particular respecte del Bordils a favor– ajornarien al darrer partit el desenllaç, amb els del Gironès a Nava de la Asunción contra l’Herol, ja classificat per al play-off i encara amb possibilitats d’ascens directe. I tot això gràcies al triomf d’ahir a Madrid contra el cuer, el tercer d’aquest curs fora de casa en la primera oportunitat de lligar la salvació de manera matemàtica, que s’hauria produït amb la desfeta de Covadonga al seu camp contra Cisne (30-25), que encara no pot respirar tranquil.

Palahí (0-1) i Prat (1-2) van donar els primers avantatges al Bordils, que, descentrat per la baixa de David Masó –va baixar de l’avió, indisposat, abans de viatjar–, es va veure dos gols avall (10-8 i 12-10) abans del descans, a què arribaria amb empat de la mà de Pep Reixach. “Ens ha trastocat perquè hem hagut de sortir amb un 6-0 diferent i no tan mòbil”, va dir Catarain respecte de la baixa de l’11 en defensa. “Ens ha costat entrar en el partit i ens hem encomanat del seu ritme, lent”, apuntava el tècnic, que qüestionat sobre si el partit de dissabte era una final, responia: “Final, crec que la té el Covadonga. Nosaltres tenim l’oportunitat somniada de salvar-nos matemàticament, a casa.” “Serà un partit molt dur. Hem de preparar-lo bé i agafar la permanència ben forta”, va advertir el tècnic. “Algú punxarà i val més que sigui el Covadonga a Bordils”, hi afegia sobre la lluita per evitar la tercera plaça de descens.