ORIOL CARDONA
ESQUIADOR I CORREDOR DE MUNTANYA
“L’objectiu era gaudir”
“Un cop hi ets, és impressionant”, diu el banyolí sobre la marató en què va ser cinquè
“És preciosa, m’encanta; en una cursa tan excepcional no es pot fallar”
Una cursa mediàtica té més repercussió que el tercer lloc de la general de la copa del món d’esquí de muntanya
Oriol Cardona (Banyoles, 1994) va ser la sensació de la darrera Zegama Aizkorri, amb el segon lloc en la cursa vertical i el cinquè en marató, tot just la segona que disputava. Tercer de la general absoluta en la darrera copa del món d’esquí de muntanya, el banyolí –“ja recuperat”– corre diumenge l’Olla de Núria.
Un cap de setmana, l’anterior, gairebé rodó. S’ho esperava?
La veritat és que no. Vinc d’un hivern que he esquiat molt i no he corregut gens. I no m’esperava estar adaptat per fer una marató tant al començament de temporada. El meu objectiu era acabar i gaudir de la cursa i l’ambient que l’envolta. Vaig sortir tranquil i amb cap i, en veure que anava aguantant i que les cames tiraven... No m’ho esperava, vaig anar avançant posicions fins que, en l’última baixada, ja em vaig quedar en el cinquè lloc i vaig aconseguir mantenir-lo fins a l’arribada.
Quatre hores i venint de l’esquí... Es va castigar molt, físicament?
Abans d’aquesta cursa havia pogut entrenar-me molt poc, corrent. Des que acaba l’hivern fins a aquesta cursa crec que hi ha un mes i mig o dos. I portava molt pocs quilòmetres a les cames, crec que l’entrenament més llarg que vaig fer corrent va ser de 18 quilòmetres i, fer una marató, era tot un repte. Sí que és veritat que Zegama té una cosa, que és el que em va anar molt bé: en les baixades, com que hi havia molt fang, l’impacte quedava més esmorteït. No hi havia tant impacte com si vas baixant per una pista i et deixes anar. Era un terreny més suau, amb molta herba i molta humitat i no vaig notar que anés forçat, en aquest aspecte.
La dita “Zegama és Zegama”...
[Riu] Sí que era el primer cop que corria aquesta marató, i ni tan sols l’havia vingut a veure. I en veure les fotos i l’ambient que hi ha... Sí que vaig venir a buscar això: veure en primera persona com era aquesta cursa, l’ambient que hi ha i la gent animant. I, un cop hi ets, la veritat és que és impressionant. Jo m’imaginava què em podria trobar però, un cop vaig ser-hi, vaig al·lucinar. No m’esperava tant.
En la pujada de Sancti Spiritu es deu sentir un corredor del Tour coronant un port en solitari per guanyar la general. S’hi ha de fer un esforç per mantenir la concentració?
Hi ha molta gent a la part baixa de la pujada. I a dalt de tot a l’Aizkorri també hi ha molta gent i és impressionant. Allà és el quilòmetre 20 i diria que no anava gaire ben classificat, encara. Cap al davant, però el 13è o 14è. Aquella pujada l’havia fet un parell o tres dies abans entrenant-me i, pensava: “Intenta tenir cap i pujar caminant perquè és una pujada dreta, dreta. Puja bastant.” I, en el moment de la cursa, la vaig pujar tota corrent! De fet, m’esperaven a baix per donar-me uns bastons i pujar caminant i, amb l’ambient aquest i com que em trobava bé, vaig deixar els bastons a baix i la vaig fer tota corrent.
La temporada a peu ja va guanyar l’estatal de verticals i va ser segon en el KV de Zegama, divendres. Ha començat fi.
Sí, la qüestió és que fins ara he fet moltes verticals i és una disciplina en què em trobo còmode, hi estic fort i m’hi trobo molt bé. Sí que hi he tingut anys bons i anys dolents. I, al final, tampoc és gaire sorpresa perquè fa dos anys ja vaig ser segon, aquí a Zegama a pocs segons d’un altre basc. El que sí que va sorprendre va ser la marató, que era la segona que feia en la meva vida i, acabar amb aquell temps, va ser impressionant per a mi.
L’anterior, quina va ser?
La marató de l’Ultra Pirineu, la d’aquest últim any. I em va anar molt malament: eren 47 quilòmetres, diria, i vaig anar bé fins al 30, quan vaig petar. Vaig acabar caminant els últims 10 quilòmetres. I, els meus amics, quan em veien arribar, també s’ho imaginaven. Jo era de sortir ràpid i vaig fer-ho a un ritme de cursa de 20 o 30. Una marató no és el mateix.
Té més repercussió aquest cinquè lloc a Zegama que els podis en la copa del món d’esquí?
Malauradament, una cursa de muntanya que sigui molt mediàtica té molta més repercussió que haver fet un tercer lloc en la general de la copa del món d’esquí de muntanya. Tot i això la meva temporada encara és la d’hivern, és quan vull obtenir els bons resultats i a l’estiu si puc fer alguna bona cursa, així, ja m’agrada, però no és el meu objectiu principal.
De cara a l’Olla de Núria i sense Jan Margarit, lesionat, és el corredor a seguir, no?
Bé prefereixo no escoltar gaire res. Jan Margarit no hi va i era el gran favorit. Però hi haurà Antonio Alcalde, que està molt fort, també hi haurà en Pinsi [Marc Pinsach] que ha fet una pausa entre l’hivern i l’estiu i no sé com hi arribarà, de forma. M’agradaria estar al davant, però tampoc em vull fixar cap objectiu més enllà d’anar a disputar la cursa.
Què té, l’Olla? És la cursa de referència, a Catalunya. Es pot comparar amb Zegama?
Bé, són dues curses diferents però no per això és pitjor. A l’Olla de Núria ja fa molts anys que hi vaig i és una cursa preciosa, que a mi m’encanta. El perfil, el recorregut, l’ambient i el terreny, perquè és una cursa molt alpina, amb el terreny de muntanya, rocós i una mica tècnic en algunes parts. És preciosa i cada vegada hi ha més afició i més gent allà animant. És el conjunt de tot això que la converteix en una cursa excepcional. No es pot fallar.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.