Rugbi

Rugbi

Visca Batlle!

El jugador de Perpinyà, campió de la lliga francesa, reivindica la seva catalanitat davant l’eufòria dels seguidors de la Catalunya del Nord

El jugador admet que la reivindicació de la seva identitat catalana li ve de família

L’ala del Castres Armand Batlle (1987, Perpinyà) s’ha convertit en un dels jugadors més estimats pels seguidors de la Catalunya del Nord tot i que no juga a l’USAP, i, de fet, va marxar del club del Rosselló per la porta del darrere el 2013, ja que no tenia lloc com a titular en el primer equip. Al Colomiers a la Pro 2 va fer eclosió com un dels millors jugadors francesos de la categoria i va fer el salt al Grenoble abans de fitxar per un dels grans del Top 14, el Castres, on s’ha confirmat com una figura de l’equip i diumenge va aixecar amb els seus companys l’escut de Brennus, símbol dels campions de la lliga. En la celebració del títol va ser el gran protagonista de la festa, ja que treure la senyera, fet que va ser celebrat a les xarxes socials amb eufòria pels nord-catalans però que li va valer també crítiques per haver “polititzat” la festa.

Batlle va treure precisament la senyera l’endemà de l’incident entre el president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, i la jugadora del Barça de futbol Laura Ràfols. A l’Stade de France de París, en aquest sentit, ningú va intentar que Batlle amagués la senyera, a diferència del que havia passat a Mèrida.

L’Indépendant va recollir tots els missatges dels aficionats de la USAP celebrant el gest de Batlle, fet que hauria preocupat els dirigents del Castres, que temen que el jugador tingui decidit tornar a Perpinyà ara que l’equip de la ciutat ha tornat a pujar al Top 14, tot i que en la seva primera temporada tindrà un pressupost modest. “La reivindicació de la identitat catalana és una cosa que em ve de família, sobretot del meu pare, i pel fet d’haver jugat a Perpinyà, és clar”, va explicar ahir el jugador a aquest diari just l’endemà de celebrar el títols pels carrers de Castres. “La il·lusió és doble perquè veure la USAP pujar és una alegria; jo estava a l’equip quan vam guanyar el títol el 2009 però era molt jove i jugava molt poc”, recorda l’ala, que va començar a jugar a rugbi en el modest club de Ribesaltes, des d’on va fer el salt, com a cadet, al gran equip del Rosselló. El 2009 va signar el seu primer contracte professional.

Entre els seguidors del Rosselló ja s’ha posat de moda el crit “Visca Batlle!” per celebrar els èxits del jugador, un dels pocs catalans que aspiren a jugar la copa del món del Japó el 2019 si Jacques Brunel li dona una oportunitat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)