Rugbi

Rugbi

Visca Batlle!

El jugador de Perpinyà, campió de la lliga francesa, reivindica la seva catalanitat davant l’eufòria dels seguidors de la Catalunya del Nord

El jugador admet que la reivindicació de la seva identitat catalana li ve de família

L’ala del Cas­tres Armand Bat­lle (1987, Per­pinyà) s’ha con­ver­tit en un dels juga­dors més esti­mats pels segui­dors de la Cata­lu­nya del Nord tot i que no juga a l’USAP, i, de fet, va mar­xar del club del Ros­selló per la porta del dar­rere el 2013, ja que no tenia lloc com a titu­lar en el pri­mer equip. Al Colo­mi­ers a la Pro 2 va fer eclosió com un dels millors juga­dors fran­ce­sos de la cate­go­ria i va fer el salt al Gre­no­ble abans de fit­xar per un dels grans del Top 14, el Cas­tres, on s’ha con­fir­mat com una figura de l’equip i diu­menge va aixe­car amb els seus com­panys l’escut de Bren­nus, símbol dels cam­pi­ons de la lliga. En la cele­bració del títol va ser el gran pro­ta­go­nista de la festa, ja que treure la senyera, fet que va ser cele­brat a les xar­xes soci­als amb eufòria pels nord-cata­lans però que li va valer també crítiques per haver “poli­tit­zat” la festa.

Bat­lle va treure pre­ci­sa­ment la senyera l’endemà de l’inci­dent entre el pre­si­dent de la Fede­ració Espa­nyola de Fut­bol, Luis Rubi­a­les, i la juga­dora del Barça de fut­bol Laura Ràfols. A l’Stade de France de París, en aquest sen­tit, ningú va inten­tar que Bat­lle amagués la senyera, a diferència del que havia pas­sat a Mèrida.

L’Indépen­dant va reco­llir tots els mis­sat­ges dels afi­ci­o­nats de la USAP cele­brant el gest de Bat­lle, fet que hau­ria pre­o­cu­pat els diri­gents del Cas­tres, que temen que el juga­dor tin­gui deci­dit tor­nar a Per­pinyà ara que l’equip de la ciu­tat ha tor­nat a pujar al Top 14, tot i que en la seva pri­mera tem­po­rada tindrà un pres­su­post modest. “La rei­vin­di­cació de la iden­ti­tat cata­lana és una cosa que em ve de família, sobre­tot del meu pare, i pel fet d’haver jugat a Per­pinyà, és clar”, va expli­car ahir el juga­dor a aquest diari just l’endemà de cele­brar el títols pels car­rers de Cas­tres. “La il·lusió és doble perquè veure la USAP pujar és una ale­gria; jo estava a l’equip quan vam gua­nyar el títol el 2009 però era molt jove i jugava molt poc”, recorda l’ala, que va començar a jugar a rugbi en el modest club de Ribe­sal­tes, des d’on va fer el salt, com a cadet, al gran equip del Ros­selló. El 2009 va sig­nar el seu pri­mer con­tracte pro­fes­si­o­nal.

Entre els segui­dors del Ros­selló ja s’ha posat de moda el crit “Visca Bat­lle!” per cele­brar els èxits del juga­dor, un dels pocs cata­lans que aspi­ren a jugar la copa del món del Japó el 2019 si Jac­ques Bru­nel li dona una opor­tu­ni­tat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.