Sempre punyent i posant el dit a la nafra, l’extennista suec Robin Soderling, un dels dos humans que han derrotat Rafa Nadal a Roland Garros –l’altre és Novak Djokovic–, deia que Roger Federer no es retira perquè tem que el balear l’atrapi en nombre de títols de Grand Slam i li arrabassi també altres rècords. El suís de 36 anys n’ha assaborit 20 i el manacorí ja n’acumula 17. Toni Nadal, oncle i extècnic de Nadal, diu, sobre la possibilitat que el seu nebot pogués atrapar el de Basilea: “Vull pensar que és possible.” De fet, tots dos han monopolitzat els sis últims majors jugats. Des que el també suís Stan Wawrinka va guanyar l’obert dels EUA el 2016, cap altre tennista ha tingut res a fer en els tornejos de Grand Slam. La rivalitat, al marge de les paraules del provocador Soderling, els ha estimulat i ha permès gaudir d’una etapa vintage de gran nivell ara que Novak Djokovic, Andy Murray i Stan Wawrinka han abaixat el seu nivell i els joves encara són tendres –cada cop menys–. En un to més irònic, Soderling, que va eliminar Nadal el 2009 i va provocar un sotrac, va dir que Federer, el seu posterior botxí en la final, mai no li va agrair que ell es desfés del balear i li permetés alçar el seu únic Roland Garros.

Sigui com vulgui, Nadal ha fet una gira de terra impecable, amb 26 partits guanyats i un de perdut –Madrid contra Thiem– i quatre títols: l’onzè a Montecarlo, l’onzè a Barcelona, l’onzè a París i el vuitè a Roma. Un domini abassegador que es va visualitzar en la final de Roland Garros malgrat el gran partit que va jugar l’austríac, ara mateix el segon millor jugador del circuit sobre terra batuda. Encara no té clar el seu calendari sobre herba: “Descansaré dos dies i després ho decidirem amb el meu equip.”