Poc abans que el Movistar anunciés la presència de Marc Soler a la preselecció del Tour de França, dos corredors que el tenen de referent i intenten seguir-li els passos completaven la primera gran experiència internacional. Es tracta de Martí Márquez (Llinars del Vallès, 1996) i Roger Adrià (Barcelona, 1998) que van competir al Giro d’Itàlia sub 23 i amb les seves pedalades van contribuir a la tercera posició del Lizarte navarrès en la classificació per equips per darrere de dos planters potents i de referència com la selecció colombiana i l’Axeon i per davant d’una altra de les esquadres de referència en el ciclisme formatiu, el Team Wiggins. Els dos ciclistes han quallat una actuació rodona en la cursa sub 23 per equips de marques comercials més important del calendari internacional i més que el resultat en destaquen l’aprenentatge i la possibilitat d’haver-se mesurat amb els equips i corredors més potents de la categoria i el futur del ciclisme mundial. “Ha estat una experiència brutal. Hi havia gent bona, però hem estat a l’alçada i competitius. En un principi veiem a alguns rivals superiors, però ens hem sentit iguals”, explica el vallesà Márquez, que es va iniciar al món de les dues rodes a través de la BTT, però es va enganxar definitivament quan va tastar la carretera. Adrià, que també va passar de la bici de muntanya a la de carretera, hi coincideix: “Hem vist que tenim un nivell altíssim i hem disputat moltes coses. Hem guanyat confiança veient-nos tan endavant i estant entre els millors del món”.

La competició, coneguda popularment com el Giro Baby, constava de nou etapes més el pròleg també els ha servit per polir detalls quotidians: “Aprens a descansar i a cuidar l’alimentació. Potser els primers dies no es nota, però al final d’una cursa tan llarga sí”, explica Márquez, que va acabar 41a a la general i 32 en la classificació de la muntanya. Mentre que Adrià va ocupar el 31è lloc final i el tretzè a la classificació dels joves, a més d’un novè lloc a la segona etapa i el dotzè a la vuitena. “ Estic molt content. A partir del quart dia em vaig posar malalt i em va perjudicar per la general, però al final em vaig recuperar i a l’etapa reina vaig acabar dotzè, un resultat que em dona molta confiança amb vista al futur”, analitza el ciclista barceloní.

Els dos corredors han seguit una trajectòria paral·lela fins arribar al Lizarte i és la mateixa que segueixen la majoria de catalans que aspiren a convertir-se en professionals: debut en clubs catalans, fogueig al Huesca la Màgia i a continuació el salt a les files de l’equip navarrès que té una estructura sòlida i un calendari ambiciós.