Esteve Ferrer, segona part
Handbol. El banyolí tanca avui dues temporades en la prenacional francesa amb el Tuïr i la setmana que ve el Bordils farà oficial el seu retorn
L’Handbol Bordils farà oficial la setmana que ve el retorn d’Esteve Ferrer (Banyoles, 1989) al Blanc i Verd. El central juga avui el seu darrer partit amb el Tuïr –la final de la copa occitana– i, després, es podrà anunciar el seu retorn a Bordils. “Hi he estat dos anys i volien que em quedés, però se m’ha fet molt llarg. I a Bordils m’han pressionat força i també em feia gràcia tornar cap a casa”, afirmava ahir el primera línia titular de l’ascens a plata juntament amb Eduard Nonó –retirat després de dues temporades a l’Asobal amb el Bidasoa– i Marc Canyigueral. Ferrer va arribar el juny del 2010 al Blanc i Verd, quinze dies després de l’anunci del seu fitxatge pel Sarrià. “A veure si també s’hi enganxa. Potser li costarà més, però bé...”, deia mig de broma Ferrer respecte a Canyi, el primer a marxar del Blanc i Verd a l’handbol professional ara fa tres anys i que després d’una temporada a l’Aranda i dues al Ciudad Encantada de Conca podria tornar al Bordils, sempre que la seva tasca com a docent i el seu estat físic li ho permetin.
“Ho he jugat força tot. Bé, tot”, va dir Ferrer en relació amb el seu segon curs al conjunt nord-català de la lliga prenacional francesa, amb qui ha assolit l’ascens a la lliga nacional 3.“La veritat és que van començar força malament, suposo que per adaptar-se a la nova manera de fer d’en Cata, el nou entrenador, i també pels joves que acabessin d’agafar el protagonisme. Però una vegada s’han conjuntat... Ningú s’ho esperava, que anés tan bé. Sí que es va patir molt però ja es veia, que se salvarien”, afirmava sobre els blanc-i-verds, amb qui s’ha anat entrenant durant aquests dos anys.
L’adaptació
“Amb la primera victòria fora de casa [23-24 a Palma del Río, amb l’equip cuer quan havia obtingut una victòria, un empat i vuit derrotes] hi va haver un tomb, s’ho van començar a creure i allà va ser quan tot va començar a anar millor. Però és normal quan comences un projecte nou i després de tants anys amb en Pau Campos... Arriba un entrenador nou i ell i l’equip s’han d’adaptar. I no es fa en dos dies, per molt que ho volguessin”, afirmava el central banyolí sobre l’evolució del Bordils per aconseguir la seva cinquena permanència a plata. “En Cata treballa molt i, la veritat, amb les hores que hi passa i el sacrifici que hi posa ningú li pot dir res”, va dir sobre la tasca del tècnic, amb qui ja va coincidir al vestidor quan tots dos jugaven al Palautordera el curs 2009/10. “El conec molt, tots dos érem de Girona i em portava: jo era el petit i ell el veterà. Li tinc molta confiança”, confessava Ferrer sobre un equip que ha viscut un relleu generacional sobretot en el seu lideratge a la pista, amb Sergi Mach ocupant el central amb només 20 anys. “Ha fet un pas endavant i la veritat és que està jugant molt i molt bé. I si al principi jo era més titular i ell potser em donava més minuts, al final potser serà una mica al revés: ell el jugador franquícia i jo donar-li descans. Faré 29 anys i aportaré tota l’experiència que pugui. Però sense treure’ls protagonisme; tal com han jugat aquesta temporada, el que no podem fer és arribar i pretendre jugar tots els minuts. Al contrari.”
La filosofia
“El Bordils és un equip en què tothom ha de sumar. Un dia un i un altre l’altre. I ja costarà, perquè vulguis o no els equips s’estan reforçant molt i sembla que hi ha més diners”, advertia Ferrer sobre el sisè curs a plata, amb el conjunt del Blanc i Verd, amateur en totes les esferes, a la cua pressupostària d’una lliga que cada estiu apuja el llistó: “Sempre passa, tothom fitxa i fa traspassos. Però els resultats ho diuen, el més important és mantenir el bloc. Mires l’Alcobendas aquest any i més o menys amb el mateix equip en fa cinc es jugava el descens amb nosaltres. I ha pujat, sí que amb alguns fitxatges, però amb el mateix bloc i entrenador.”