La ‘invisibilitat’ catalana
Política i esport. La Plataforma, l’ANC, Òmnium, Drets Civils i els partits sobiranistes denuncien que els Jocs se celebren en un marc de repressió de país i reivindiquen les seleccions
La Plataforma Pro Seleccions Catalanes, l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), Òmnium Cultural, l’associació Drets Civils, que agrupa els familiars dels presos polítics, i els partits sobiranistes –PDeCAT, ERC i la CUP– van denunciar ahir al Balcó del Mediterrani de Tarragona la situació d’excepcionalitat que viu Catalunya, i van reivindicar en els Jocs Mediterranis la presència de les seleccions catalanes. Va obrir l’acte impulsat per la Plataforma i pensat per aprofitar l’altaveu dels Jocs, el seu vicepresident, Sergi Blázquez: “Estem decebuts perquè Catalunya no hi és, no existeix, no està representada. No anem en contra de ningú, no anem en contra de l’equip espanyol. No anem en contra dels Jocs, el que volem és poder participar-hi com una nació més. Demanem existir en l’esport internacional. La nostra reivindicació té més sentit que mai.” El dirigent també va referir-se a la contribució explícita del govern català per accentuar el greuge: “Són uns Jocs organitzats a Tarragona, a Catalunya, i l’esport català torna a ser invisible a casa nostra. Uns Jocs que han comptat amb l’esforç i treball de centenars de voluntaris catalans i amb enormes recursos econòmics del govern de la Generalitat. Un govern que té part dels seus legítims membres empresonats, exiliats i encausats per les autoritats espanyoles. Aquesta situació no ajuda a la normalitat d’uns Jocs. Demanem la participació de les seleccions, l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats.”
Elisenda Palouzie presidenta de l’ANC, va remarcar una “doble anormalitat”: “S’estan celebrant uns Jocs en un context de repressió política, de presos polítics i exiliats. Pel simple fet d’haver organitzat un referèndum d’autodeterminació avalat pel dret internacional, tenim els nostres polítics en presó preventiva des de fa més de vuit mesos, acusats de delictes inventats com la rebel·lió. És una vulneració flagrant dels drets fonamentals que s’està produint, per part de l’Estat espanyol, al cor d’Europa”. Pel que fa al segon vessant, més centrat en el tema de l’esport, va denunciar que “Catalunya no estigui representada en els Jocs”. Palouzie va repassar la història: “Catalunya és un poble de la Mediterrània que quan va tenir un estat va ser una de les seves potències.”
Rosa Codines (Òmnium) va prosseguir amb el fil argumental: “Estem celebrant uns Jocs Mediterranis, un marc d’unió de cultures i de valors, i dol molt que en aquesta situació els nostres cors i les nostres ànimes estiguin molt tristos perquè tenim el nostre govern a la presó i a l’exili. Fem un clam també perquè Catalunya no s’ha vist representada en els Jocs.”
Pau Ricomà (ERC) va criticar “l’aposta militarista de l’alcalde” i va assegurar que el millor dels Jocs són les instal·lacions que quedaran i el paper dels voluntaris. “A Tarragona no som uns sapastres, sabem organitzar coses”, va concloure. Laia Estrada (ERC) va reblar el clau: “L’administració que menys recursos hi ha posat és la que n’està tenint més profit i ha aprofitat per fer una mostra de militarisme i espanyolisme sense precedents a Catalunya.” Ferran Civit (Drets Civils), per la seva banda, es va referir en to irònic als “Jocs Murphyterranis, dels quals no venim a parlar, sinó de molts debats que han quedat oberts, sobretot que tenim gent a la presó, a l’exili i perseguida judicialment.”