L’esport català ha tornat a tenir un paper preponderant en els èxits de la delegació espanyola que ha competit durant deu dies en els Jocs Mediterranis de Tarragona, tot i que la denominació d’origen ha quedat massa invisibilitzada tant per la maquinària organitzativa com per la mediàtica. Els representants de les federacions catalanes, 82 esportistes, que suposaven un 20,7% de la delegació estatal, integrada per 396 esportistes, han obtingut 35 medalles –comptant, evidentment, per unitats les d’esports col·lectius i els relleus independentment del nombre de catalans que hi hagués en cada una de les formacions–, amb 10 d’or, 12 de plata i 13 de bronze. El balanç quant a podis, per tant, és d’un 28,7% perquè la delegació espanyola n’ha conquerit un total de 122. Itàlia ha estat la més prolífica i ha liderat el medaller amb 156, amb 56 d’or que van fer que el públic s’aprengués gairebé de memòria l’himne italià.

Quant a medallistes, 49 catalans, o sigui un 60%, han obtingut medalla. El nombre de catalans ha baixat respecte, per exemple, als que van formar part de la delegació espanyola en els Jocs de Rio, que van ser prop d’un centenar i van representar un terç de la convocatòria.

Sigui per consignes polítiques –ordres d’equip– per evitar que algú se’ls desmarxés amb proclames o símbols separatistes en el període polític més tens de la relació entre Catalunya i Espanya per culpa de la repressió a què està sotmès el nostre país, o per decisions unilaterals dels seleccionadors, el pes quantitatiu dels nostres esportistes ha baixat, però el qualitatiu continua sent prou alt, sobretot en les competicions d’equips. El paradigma del predomini ha estat la selecció de waterpolo femení, en què 12 de les 13 components eren catalanes. Sis catalans també van contribuir al bronze en handbol de la selecció dirigida pel gironí Jordi Ribera; tot i que és cert que els pronòstics apuntaven a l’or, Croàcia va presentar un equip prou potent.

En esports individuals, Catalunya ha brillat sobretot en la natació, amb Mireia Belmonte, la gran figura dels Jocs Mediterranis, i Jessica Vall de pals de paller. La calor que feia al pavelló Joana Ballart de Valls no va impedir els grans triomfs de l’equip de tennis de taula, campió dels Jocs amb Gàlia Dvorak i l’espanyola Maria Xiao de líder i amb la gironina Sofia Xuan-Zhang participant també en les eliminatòries. Dvorak, que ja havia guanyat una medalla a Pescara, va arrodonir una gran actuació amb el bronze individual tot i admetre que no estava jugant bé.

El nivell esportiu mitjà ha estat prou correcte, en la línia d’uns Jocs Mediterranis, però ha tingut puntes de gran nivell. En aquest sentit, i al marge de les actuacions de Belmonte, Vall o l’espanyola Lidia Valentín –halterofília–, cal destacar també l’exhibició de triatló que va fer el portuguès João Pereira a Altafulla tot just l’endemà de la inauguració dels Jocs, que va quedar eclipsada per la polèmica sobre la falta d’assistència de públic i la trobada entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i Felip VI. Pereira és el campió d’Europa i va ser cinquè en els Jocs de Rio.