L’Esteve durant l’any ha vin­gut a entre­nar-se amb nosal­tres i el maig i juny, molt. Igual que en Canyi no hau­ran de tenir cap pro­blema per adap­tar-se. I en Masmi mateix ens aju­darà molt, sobre­tot pel que fa a entre­na­ments, ens donarà molta qua­li­tat. És un gran avan­tatge no per­dre ningú, man­te­nir aquest bloc que teníem i afe­gir-hi gent i de nivell... Ens per­met fer un salt qua­li­ta­tiu impor­tant.

Sabem que pot pas­sar, i més després de la tem­po­rada tan bona que han fet. Són joves, tenen talent i marge de millora. Era sen­zill que vin­gues­sin a bus­car-los. Si estem pre­pa­rats per a la seva marxa? No. Però si pel que sigui deci­dei­xen fer-ho per una opció més bona, nosal­tres, com sem­pre, mira­rem el que tenim a la base. Tant de bo que no i que es que­din.

Són cate­go­ries que s’han pro­fes­si­o­na­lit­zat molt els dar­rers anys i, cada vegada, els clubs tenen més poten­cial econòmic per treure juga­dors. I nosal­tres, no és que no cobrin sinó que fins i tot paguen: revi­si­ons mèdiques, la quota de soci. I a la mínima que sen­ten cants de sirena per jugar a nivell pro­fes­si­o­nal, pot ser una temp­tació. Ara mateix tots els equips de plata són pro­fes­si­o­nals menys nosal­tres que som l’únic ama­teur i cada vegada tin­dran més ofer­tes i, mol­tes que han vin­gut que tam­poc sabem real­ment quants cops ha pas­sat que els tru­quen per­so­nal­ment per fer-los ofer­tes interes­sants. Ells, Sergi i Arnau, han pri­o­rit­zat els seus estu­dis, que encara estan en l’etapa uni­ver­sitària. I lla­vors seria un bon moment per pren­dre la decisió: inten­tar la ves­sant pro­fes­si­o­nal de l’hand­bol o fer una vida esta­ble aquí.

El des­cans, o la invo­lució o descàrrega, ja el vam fer el maig i juny i sabent que amb el tema de la copa ens hi jugàvem molt. Però s’havia de bai­xar la càrrega física de manera gra­dual perquè, si no, ara a l’agost no podem fer aquesta càrrega ni, al juliol, aque­lla petita pre­pa­ració per a la intro­ducció. Quan ens vam sal­var vam fer aquesta bai­xada i amb peti­tes dosis de pilota per la copa. No hi haurà cap tipus de pro­blema a nivell físic.

Soc una per­sona molt tos­suda, segu­ra­ment molt metòdica i tre­ba­lla­dora en el sen­tit de dedi­car-li hores... D’esforçar-me molt per acon­se­guir les coses. I la frus­tració de no poder-les acon­se­guir, puc tenir-la però no per no haver-hi dedi­cat tota la meva ener­gia. Sí que és veri­tat que quan acaba la quarta jor­nada, a casa amb el Zarautz, els fan­tas­mes aquests de “vols dir?”, apa­rei­xen. I en algun moment et plan­te­ges si cal­dria fer un pas enrere.

No, dins meu sí que passo aquest moment que pot­ser soc jo que no ho he sabut fer o t’ho plan­te­ges... I, al con­trari, són ells que m’ani­men a seguir. I també la meva dona, que em diu que això d’aban­do­nar no ho he fet mai. És el mateix club que em diu que són ells els que han apos­tat per mi i que no tin­gui cap tipus de dubte, de por, de pressió, de res.

Jo tinc aquest dubte i és nor­mal, ningú pen­sava a estar amb zero punts a a quarta jor­nada. Que les tres pri­me­res eren com­pli­ca­des ho sabíem. I ens espe­rem a la quarta con­tra un equip que ve a casa i que al final de tem­po­rada hem aca­bat allà mateix i era un des­plaçament com­plex per a ells... Era la que crèiem pun­tu­a­ble i, en fallar, es gene­ren aquests pen­sa­ment nega­tius que amb con­ver­ses amb els capi­tans, els juga­dors, que em donen molt suport i em diuen que estan con­tents i que sim­ple­ment els resul­tats no acom­pa­nyen. I la junta: diuen que si tots estem en el mateix carro no aban­dona ningú. Per això no em plan­tejo en cap moment l’opció de mar­xar. I me n’ale­gro molt d’haver tren­cat aquests pen­sa­ments nega­tius perquè ha estat un any molt dur, però he reme­mo­rat sen­sa­ci­ons molt bones que havia vis­cut com a juga­dor. Com a entre­na­dor és molt com­plex.

Ells ho tenen molt ben con­tro­lat, sobre­tot els vete­rans. No només els capi­tans, Marc Prat, Vila­nova o Ignasi, sinó que dins aquest grup l’Uri Márquez, per exem­ple, és una per­sona molt impor­tant no només pel joc sinó a men­tal­ment. Té molta força i veure que els matei­xos juga­dors són els que diuen que això ho tirem enda­vant, fa que entre tots mirem de donar molta calma, sobre­tot a la gent jove. Xavi Mon­tero va ser l’extrem titu­lar rec­ti­fi­cat els pri­mers mesos. Adrià Fornès... Fins que no vam poder recu­pe­rar Pep Rei­xach i Com­bis, són dos nois que la tran­quil·litat que vam tenir a la pri­mera volta ens va per­me­tre arri­bar vius al Nadal. Si ens posem més ner­vi­o­sos de l’habi­tual, a la pri­mera volta estaríem des­cen­dits segur. Com a cos tècnic, la junta que ens diu que no estem obli­gats a res: estem en una cate­go­ria pro­fes­si­o­nal.

És un poble de 1.700 habi­tants. Un pavelló que, nor­mal­ment, hi van 600 o 700 per­so­nes. És gai­rebé la mei­tat del poble. I una res­pon­sa­bi­li­tat que quan el resul­tat no és bo els genera frus­tració perquè ells cre­uen que han fallat al seu poble. Per això hi ha un sen­ti­ment de culpa tan gran: s’ho sen­ten molt.

Tenia molt clar que volia can­viar el nivell dels equips, apu­jar-lo. Fa un any vaig notar, al prin­cipi, que ens fal­tava con­tundència a l’hora de rebre xocs. A les pri­me­res jor­na­des ens vam tro­bar gent amb molt més pes, força. Hem enfo­cat aquesta pre­tem­po­rada amb aquest objec­tiu i per això arri­bar a la final de copa era una pri­o­ri­tat. Serà molt dese­qui­li­brat però els xocs ja seran de nivell i con­tra Adri­a­nenc i Barça B o a la pista del Sant Quirze, que per­fec­ta­ment podria jugar a plata... Es com­plei­xen els requi­sits per arri­bar molt més fins a la pri­mera jor­nada, que l’any pas­sat no ho vam com­plir però tam­poc era dramàtic: les tres pri­me­res jor­na­des eren molt com­pli­ca­des. I en canvi aquest any neces­si­tem arri­bar molt més bé a la pri­mera jor­nada, que és a casa i hauríem de pun­tuar. Tot i que ja sabem que pujar com­porta ritme de com­pe­tició i dinàmiques bones, que San­to­nya ha fit­xat un cubà, un egipci i un argentí... No és la jor­nada ideal per pun­tuar però és clar que jugant a casa aquest par­tit, i que després tenim sis jor­na­des con­tra equips sobre el paper supe­ri­ors a nosal­tres... cos­tarà.

No podem aspi­rar a res més que la per­manència. A nivell econòmic pel club és aire fresc que hi hagi un català més. I també pel des­plaçament. Tenim una mica pen­sat quins equips esta­ran a dalt i quins amb nosal­tres: Ala­cant ha per­dut gent impor­tant però no sabem quins movi­ments pot fer, l’Adri­a­nenc ha man­tin­gut el bloc de l’any pas­sat, que és un molt bon equip i hi ha afe­git algu­nes peces, San­to­nya que no ha reno­vat gaire gent de l’any pas­sat i ha fit­xat molt... Cisne que ha per­dut gent impor­tant i en puja de la pedrera, Zarautz que manté el bloc... Aquests 5 o 6 equips llui­ta­rem per la per­manència.

S’està fent. I tre­ba­llant amb tots els entre­na­dors. No només volem la millora indi­vi­dual de cada juga­dor, que és obvi, sinó també col·lec­tiva. A nivell glo­bal i de club: és una feina molt impor­tant que s’està fent. La idea de rete­nir tot­hom és aquesta, volem fer pas­sos enda­vant.

És que no pot ser, només d’una. Crec que Vila­nova és del 87. I no ens podem estan­car en aque­lla gene­ració que va fer l’esta­tal infan­til. Ja que hi som, apro­fi­tem-ho i inten­tem fer pas­sos enda­vant rete­nint tot l’equip i amb aques­tes incor­po­ra­ci­ons... L’objec­tiu és la per­manència però no la volem asso­lir en l’última o penúltima jor­nada sinó inten­tar fer els millors regis­tres de la història del Bor­dils a plata.

Aquell par­tit ens va dei­xar molt mal gust de boca, a tots. Teníem mar­cat aquell dia i teníem molt clar que gua­nyaríem. I com fer-ho. Però encara, a dia d’avui, no sabem per què els dos vete­rans del Cova­donga van aca­bar gua­nyant el par­tit. Ha pas­sat els dar­rers anys i va tor­nar a pas­sar. Ens vam que­dar tocats en aquest sen­tit i ja es va veure, que gai­rebé no la vam cele­brar, la sal­vació. Ho vam fer d’aque­lla manera que ens vam treure el pes de sobre, però...

No el podem variar, l’estil. Encara que tin­guem l’Arnau com a màxim gole­ja­dor. O en Xicu, l’Esteve... Gent per defi­nir com en Pep, en Prat o l’Ignasi. Per defi­nició, no podem anar a més de 25 gols. I crec que durant l’any no només han millo­rat els juga­dors sinó que com a cos tècnic també ho hem fet, cadascú en la seva par­cel·la. Tots estem obli­gats a millo­rar i, jo tinc un repte per­so­nal que és millo­rar sent encara més efi­ci­ent. No per­dre el temps, que pot­ser dedi­cava hores durant la set­mana en el conei­xe­ment dels juga­dors rivals fins que ho sabia tot. Tot, tot... Detec­tar més ràpid què fan els altres equips i com anul·lar-ho. En això puc ser més efi­ci­ent i aquí la figura d’en Ferri [Lluís Fer­rer, segon entre­na­dor] ha de ser molt impor­tant.

El gran avan­tatge és que son molt bones per­so­nes. És la base d’aquest grup, que són amics i es por­ten bé amb l’entre­na­dor, amb el club. Tenir-hi pro­ble­mes és impos­si­ble. I l’Arnau, en Xicu, en Sergi i l’Esteve poden fer una gran rotació en la pri­mera línia. A vega­des l’Arnau ha fet de cen­tral. I qual­se­vol dels qua­tre pot fer de late­ral. Ens dona una gran vari­a­bi­li­tat en el joc.

Tots els aspec­tes ho són, millo­ra­bles: físics, psi­cològics, tàctics... I a final de tem­po­rada un cop ens vam sal­var vam intro­duir nous con­cep­tes per a la següent. Hem millo­rat molt per exem­ple en situ­a­ci­ons d’un home més. Ho hem apli­cat a la copa i ens ha fun­ci­o­nat, per ser molt més eficaços en situ­a­ci­ons que fins ara no ho érem i, segu­ra­ment, un dels més greus, era quan teníem supe­ri­o­ri­tat. Ho érem molt poc i, una exclusió del rival, era un pro­blema: tensió, ner­vis... Hem aco­tat molt aquest aspecte, com el dels finals ajus­tat o intro­duir el por­ter juga­dor que l’any pas­sat el vam haver de treure perquè ens gene­rava tensió i no hi crèiem.