L’Esteve durant l’any ha vingut a entrenar-se amb nosaltres i el maig i juny, molt. Igual que en Canyi no hauran de tenir cap problema per adaptar-se. I en Masmi mateix ens ajudarà molt, sobretot pel que fa a entrenaments, ens donarà molta qualitat. És un gran avantatge no perdre ningú, mantenir aquest bloc que teníem i afegir-hi gent i de nivell... Ens permet fer un salt qualitatiu important.

Sabem que pot passar, i més després de la temporada tan bona que han fet. Són joves, tenen talent i marge de millora. Era senzill que vinguessin a buscar-los. Si estem preparats per a la seva marxa? No. Però si pel que sigui decideixen fer-ho per una opció més bona, nosaltres, com sempre, mirarem el que tenim a la base. Tant de bo que no i que es quedin.

Són categories que s’han professionalitzat molt els darrers anys i, cada vegada, els clubs tenen més potencial econòmic per treure jugadors. I nosaltres, no és que no cobrin sinó que fins i tot paguen: revisions mèdiques, la quota de soci. I a la mínima que senten cants de sirena per jugar a nivell professional, pot ser una temptació. Ara mateix tots els equips de plata són professionals menys nosaltres que som l’únic amateur i cada vegada tindran més ofertes i, moltes que han vingut que tampoc sabem realment quants cops ha passat que els truquen personalment per fer-los ofertes interessants. Ells, Sergi i Arnau, han prioritzat els seus estudis, que encara estan en l’etapa universitària. I llavors seria un bon moment per prendre la decisió: intentar la vessant professional de l’handbol o fer una vida estable aquí.

El descans, o la involució o descàrrega, ja el vam fer el maig i juny i sabent que amb el tema de la copa ens hi jugàvem molt. Però s’havia de baixar la càrrega física de manera gradual perquè, si no, ara a l’agost no podem fer aquesta càrrega ni, al juliol, aquella petita preparació per a la introducció. Quan ens vam salvar vam fer aquesta baixada i amb petites dosis de pilota per la copa. No hi haurà cap tipus de problema a nivell físic.

Soc una persona molt tossuda, segurament molt metòdica i treballadora en el sentit de dedicar-li hores... D’esforçar-me molt per aconseguir les coses. I la frustració de no poder-les aconseguir, puc tenir-la però no per no haver-hi dedicat tota la meva energia. Sí que és veritat que quan acaba la quarta jornada, a casa amb el Zarautz, els fantasmes aquests de “vols dir?”, apareixen. I en algun moment et planteges si caldria fer un pas enrere.

No, dins meu sí que passo aquest moment que potser soc jo que no ho he sabut fer o t’ho planteges... I, al contrari, són ells que m’animen a seguir. I també la meva dona, que em diu que això d’abandonar no ho he fet mai. És el mateix club que em diu que són ells els que han apostat per mi i que no tingui cap tipus de dubte, de por, de pressió, de res.

Jo tinc aquest dubte i és normal, ningú pensava a estar amb zero punts a a quarta jornada. Que les tres primeres eren complicades ho sabíem. I ens esperem a la quarta contra un equip que ve a casa i que al final de temporada hem acabat allà mateix i era un desplaçament complex per a ells... Era la que crèiem puntuable i, en fallar, es generen aquests pensament negatius que amb converses amb els capitans, els jugadors, que em donen molt suport i em diuen que estan contents i que simplement els resultats no acompanyen. I la junta: diuen que si tots estem en el mateix carro no abandona ningú. Per això no em plantejo en cap moment l’opció de marxar. I me n’alegro molt d’haver trencat aquests pensaments negatius perquè ha estat un any molt dur, però he rememorat sensacions molt bones que havia viscut com a jugador. Com a entrenador és molt complex.

Ells ho tenen molt ben controlat, sobretot els veterans. No només els capitans, Marc Prat, Vilanova o Ignasi, sinó que dins aquest grup l’Uri Márquez, per exemple, és una persona molt important no només pel joc sinó a mentalment. Té molta força i veure que els mateixos jugadors són els que diuen que això ho tirem endavant, fa que entre tots mirem de donar molta calma, sobretot a la gent jove. Xavi Montero va ser l’extrem titular rectificat els primers mesos. Adrià Fornès... Fins que no vam poder recuperar Pep Reixach i Combis, són dos nois que la tranquil·litat que vam tenir a la primera volta ens va permetre arribar vius al Nadal. Si ens posem més nerviosos de l’habitual, a la primera volta estaríem descendits segur. Com a cos tècnic, la junta que ens diu que no estem obligats a res: estem en una categoria professional.

És un poble de 1.700 habitants. Un pavelló que, normalment, hi van 600 o 700 persones. És gairebé la meitat del poble. I una responsabilitat que quan el resultat no és bo els genera frustració perquè ells creuen que han fallat al seu poble. Per això hi ha un sentiment de culpa tan gran: s’ho senten molt.

Tenia molt clar que volia canviar el nivell dels equips, apujar-lo. Fa un any vaig notar, al principi, que ens faltava contundència a l’hora de rebre xocs. A les primeres jornades ens vam trobar gent amb molt més pes, força. Hem enfocat aquesta pretemporada amb aquest objectiu i per això arribar a la final de copa era una prioritat. Serà molt desequilibrat però els xocs ja seran de nivell i contra Adrianenc i Barça B o a la pista del Sant Quirze, que perfectament podria jugar a plata... Es compleixen els requisits per arribar molt més fins a la primera jornada, que l’any passat no ho vam complir però tampoc era dramàtic: les tres primeres jornades eren molt complicades. I en canvi aquest any necessitem arribar molt més bé a la primera jornada, que és a casa i hauríem de puntuar. Tot i que ja sabem que pujar comporta ritme de competició i dinàmiques bones, que Santonya ha fitxat un cubà, un egipci i un argentí... No és la jornada ideal per puntuar però és clar que jugant a casa aquest partit, i que després tenim sis jornades contra equips sobre el paper superiors a nosaltres... costarà.

No podem aspirar a res més que la permanència. A nivell econòmic pel club és aire fresc que hi hagi un català més. I també pel desplaçament. Tenim una mica pensat quins equips estaran a dalt i quins amb nosaltres: Alacant ha perdut gent important però no sabem quins moviments pot fer, l’Adrianenc ha mantingut el bloc de l’any passat, que és un molt bon equip i hi ha afegit algunes peces, Santonya que no ha renovat gaire gent de l’any passat i ha fitxat molt... Cisne que ha perdut gent important i en puja de la pedrera, Zarautz que manté el bloc... Aquests 5 o 6 equips lluitarem per la permanència.

S’està fent. I treballant amb tots els entrenadors. No només volem la millora individual de cada jugador, que és obvi, sinó també col·lectiva. A nivell global i de club: és una feina molt important que s’està fent. La idea de retenir tothom és aquesta, volem fer passos endavant.

És que no pot ser, només d’una. Crec que Vilanova és del 87. I no ens podem estancar en aquella generació que va fer l’estatal infantil. Ja que hi som, aprofitem-ho i intentem fer passos endavant retenint tot l’equip i amb aquestes incorporacions... L’objectiu és la permanència però no la volem assolir en l’última o penúltima jornada sinó intentar fer els millors registres de la història del Bordils a plata.

Aquell partit ens va deixar molt mal gust de boca, a tots. Teníem marcat aquell dia i teníem molt clar que guanyaríem. I com fer-ho. Però encara, a dia d’avui, no sabem per què els dos veterans del Covadonga van acabar guanyant el partit. Ha passat els darrers anys i va tornar a passar. Ens vam quedar tocats en aquest sentit i ja es va veure, que gairebé no la vam celebrar, la salvació. Ho vam fer d’aquella manera que ens vam treure el pes de sobre, però...

No el podem variar, l’estil. Encara que tinguem l’Arnau com a màxim golejador. O en Xicu, l’Esteve... Gent per definir com en Pep, en Prat o l’Ignasi. Per definició, no podem anar a més de 25 gols. I crec que durant l’any no només han millorat els jugadors sinó que com a cos tècnic també ho hem fet, cadascú en la seva parcel·la. Tots estem obligats a millorar i, jo tinc un repte personal que és millorar sent encara més eficient. No perdre el temps, que potser dedicava hores durant la setmana en el coneixement dels jugadors rivals fins que ho sabia tot. Tot, tot... Detectar més ràpid què fan els altres equips i com anul·lar-ho. En això puc ser més eficient i aquí la figura d’en Ferri [Lluís Ferrer, segon entrenador] ha de ser molt important.

El gran avantatge és que son molt bones persones. És la base d’aquest grup, que són amics i es porten bé amb l’entrenador, amb el club. Tenir-hi problemes és impossible. I l’Arnau, en Xicu, en Sergi i l’Esteve poden fer una gran rotació en la primera línia. A vegades l’Arnau ha fet de central. I qualsevol dels quatre pot fer de lateral. Ens dona una gran variabilitat en el joc.

Tots els aspectes ho són, millorables: físics, psicològics, tàctics... I a final de temporada un cop ens vam salvar vam introduir nous conceptes per a la següent. Hem millorat molt per exemple en situacions d’un home més. Ho hem aplicat a la copa i ens ha funcionat, per ser molt més eficaços en situacions que fins ara no ho érem i, segurament, un dels més greus, era quan teníem superioritat. Ho érem molt poc i, una exclusió del rival, era un problema: tensió, nervis... Hem acotat molt aquest aspecte, com el dels finals ajustat o introduir el porter jugador que l’any passat el vam haver de treure perquè ens generava tensió i no hi crèiem.