Duplantis toca el cel de Berlín
El suec de 18 anys va fer un salt a la glòria en guanyar la perxa amb un estratosfèric 6,05 m
La banyolina va ser onzena en els 1.500 m en una cursa ràpida guanyada per Laura Muir
Amb només 18 anys va guanyar el títol europeu saltant 6,05 m i va demostrar que el futur del salt de perxa és seu. El suec Armand Duplantis va millorar 12 cm la seva marca i va passar dels 5,93 m amb què va arribar a Berlín als 6,05 m amb què va guanyar l’or. Un registre que és un nou rècord mundial sub-20, que tenia ell mateix i que va batre en tres ocasions. Duplantis va superar en una disputada final el rus Timur Morgunov, que també va saltar per primer cop en la seva vida els 6,00 m, i el francès Renaud Lavillenie, campió olímpic i tres cops campió europeu, que es va quedar en 5,95 m.
Armand Duplantis és fill d’un saltador de perxa nord-americà, Greg Duplantis, que va arribar a saltar 5,80 m i que també és el seu entrenador, i de la sueca Helena Hedlund, que va ser heptatleta i jugadora de voleibol. Amb els seu registre de 6,05 m, Armand Duplantis se situa com el cinquè saltador de la història per darrere de l’ucraïnès Sergei Bubka (6,14 m) i empatat amb els altres tres atletes que han saltat 6,05 m, entre ells Lavillenie. En el campionat d’Europa, el suec va començar a saltar en 5,50 m, va passar en el segon intent els 5,80 m i, després, va anar superant totes les alçades de 5 en 5 centímetres a la primera, també els 6,05 m. Els seus rivals també van provar aquesta alçada, però van fer nuls i el suecs es va adjudicar la medalla d’or.
Esther Guerrero va finalitzar en l’onzena posició en la final dels 1.500 m, en el seu debut en aquesta distància en un campionat europeu, amb un registre de 4:09.88. La banyolina sempre va estar en la zona de darrere del grup i va notar molt el fort ritme que va imposar la britànica Laura Muir quan es va situar al davant quan només s’havien corregut 500 m. Esther Guerrero va anar perdent posicions i va baixar fins al darrer lloc però, en la darrera recta, encara va tenir forces per superar una rival, la polonesa Angelika Cichocka, que defensava el títol europeu guanyat fa dos anys. En la part de davant de la cursa, Laura Muir no va donar possibilitats a cap rival i va marxar cap a la victòria amb 4:02.32. Només la seva compatriota Laura Weightman la va intentar seguir i, al final, va haver de cedir en els darrers metres davant la polonesa Sofia Ennaoui, que va ser segona amb 4:03.08 pels 4:03.75 de la britànica. La soriana Marta Pérez, que aspirava a lluitar pels primers llocs, tampoc va poder seguir l’alt ritme de la prova i va acabar novena amb 4:07.65.
Guerrero, satisfeta
Tot i l’onzena posició, Guerrero es va mostrar satisfeta del seu debut en els 1.500 m en un gran campionat: “Crec que aquesta cursa culmina una temporada magnífica. Soc nova en aquesta prova i espero ser en més finals de 1.500 m.” La banyolina va explicar com li havia anat la cursa: “He acabat com he pogut i, al final, l’ultima volta m’han passat i he pensat que si no les seguia em quedaria sola al darrere. Finalment, he pogut passar Cichocka.”
La polonesa Anita Wlodarczyk va incrementar una mica més la seva llegenda i va guanyar per quarta vegada consecutiva el títol europeu. La doble campiona olímpica i tres vegades campiona mundial va guanyar el martell amb 78,94 m, nou rècord del campionat. La polonesa, de 33 anys, va superar per més de quatre metres la francesa Alexandra Tavernier, que, amb 74,78 m, va guanyar la plata i va fer el rècord francès. Va completar el podi la polonesa Joanna Fiodorow, amb 74,00 m.
S’equivoca de voltes
En els 5.000 m, es va imposar l’holandesa Sifan Hassan, amb 14:46.12. En aquesta cursa, la israeliana Lonah Chemtai Salpeper, campiona dels 10.000 m, es va equivocar comptant les voltes i es va pensar que arribava a meta quan encara en faltava una. Va passar segona i es va aturar, però, en sentir la campana, va veure l’errada i va tornar a córrer. Va acabar en la quarta posició, però després va ser desqualificada per trepitjar la línia d’aproximació a la corda en la doble sortida. En els 3.000 m obstacles, l’alemanya Gesa Krause va revalidar el títol després de controlar la cursa, atacar en l’última ria i guanyar amb 9:19.80. En el triple salt, el portuguès Nelson Evora, campió olímpic (2008) i mundial (2007), va guanyar el seu primer títol europeu als 34 anys amb un salt de 17,10 m.
Cristina Lara i Estela Garcia van ser vuitenes amb Espanya en el 4x100
Les catalanes Estela Garcia i Cristina Lara van formar part de l’equip d’Espanya de 4x100 m que va finalitzar en la vuitena posició de la final, amb 43.54. La vilanovina i la barcelonina van completar l’equip amb la castellana Paula Sevilla i la sevillana María Isabel Pérez. La final la va guanyar clarament la Gran Bretanya amb el millor registre mundial de l’any, de 41.88, per davant del conjunt holandès (42.15). Aquesta va ser la tercera medalla d’or per a la britànica Dina Asher-Smith, que va fer el triplet de la velocitat, ja que, anteriorment, havia estat campiona dels 100 i els 200 m. La selecció espanyola no va poder millorar en la final la bona actuació de les eliminatòries i que li va servir per classificar-se. En la primera sèrie, el conjunt estatal va ser cinquè amb un gran registre de 43.38, a només set centèsimes del rècord d’Espanya (43.31) que havia fet en els Jocs Mediterranis de Tarragona. Aquesta bona marca li va servir per classificar-se per temps amb el setè millor registre. El relleu masculí de 4x100 d’Espanya no es va poder classificar per a la final, ja que va ser sisè de la seva sèrie. L’equip format pels catalans Patrick Chinedu Ike i Pol Retamal, i Daniel Rodríguez i Ángel David Rodríguez va fer la millor marca de la temporada, amb 39.11, però això no va ser suficient, ja que el vuitè equip, Portugal, va entrar en la final amb 39.09. El títol de campió va ser per a la Gran Bretanya, que es va imposar en la final amb una marca de 37.80 per davant de Turquia (37.98). El conjunt masculí va completar el doblet en el relleu 4x100 m.
Notícies
Dissabte,23 novembre 2024