Els primers apunts del Bordils 18/19 van fer molta patxoca, ahir al vespre. Els de Sergi Catarain van perdre la quarta final de la supercopa que juga el Bordils contra el Fraikin Granollers i la sisena dels darrers set anys –les dues anteriors, sempre per sorteig, van ser amb el Barça Lassa. Però és que l’equip que va saltar ahir al parquet del Blanc i Verd, el mateix que el curs passat va lligar la cinquena permanència del club a plata, no només no ha perdut cap peça, tot un èxit vista la trajectòria dels darrers estius, sinó que s’ha reforçat amb tres homes que ahir van donar mostres, ja, de la profunditat de banqueta de Cata. El tècnic, el seu segon any, disposarà d’un ampli ventall de recursos tàctics. Només Marc Canyigueral, després de tres temporades a l’Asobal, va sortir al set inicial. Esteve Ferrer dona una rotació a la direcció del joc ofensiu, que afegeix el talent del banyolí al de Sergi Mach i, la velocitat de la pilota, circulant, s’enfila a límits insospitats fa mesos fins que arriba a les mans del pivot, ja sigui Márquez o Masmiquel, el tercer retorn del vespre.

El Fraikin, que venia de jugar tres partits en tres dies a Bielorússia el cap de setmana –compte que ahir era dimecres...– va transformar el seu primer atac. I el segon (1-2). Un contraatac de Canyi empatava la semifinal a dos, i Márquez, un dels joves talents del conjunt vallesà a qui la llei del mercat en l’esport professional dona protagonisme aquesta temporada, va donar l’avantatge definitiu als d’Antonio Rama (2-3, 5’). L’aparició de Marc Guàrdia, el porter titular ahir i habitual suplent, amb quatre aturades, va fer que la diferència s’enfilés (3-7, Édgar Pérez des de l’extrem) abans del minut 10 i que, el partit, quedés vist per a sentència al primer quart d’hora amb el tercer gol d’Àlex Márquez (5-10) i el segon del menut extrem del Fraikin, al contraatac (5-11).

Masmi al minut 18 va tornar a la pista on va ser acomiadat fa dos anys i unes setmanes i, al cap d’un minut, ja havia fet el 7-12 assistit per Ferrer. Uri Márquez també transformava en gol les pilotes que li arribaven (el 9-15, ve de Sergi Mach i el mateix Esteve Ferrer). L’11-15 al descans deixava les quatre aturades del porter dels de vermell com a definitives, després de les accions liderades pel central banyolí que també tornava dos anys després, en el seu cas de jugar al Thuïr occità (10-15, gol i 11-15 assistència a Márquez).

Fetes les presentacions, i amb el desenllaç enllestit des de feia estona, la segona meitat va ser un exercici de repàs de les darreres lliçons del curs passat amb Sergi Mach (3 gols) i Arnau Palahí (5, malgrat venir d’uns dies de febre) portant el pes ofensiu del Bordils. Una responsabilitat que, amb les aportacions de la vella guàrdia –Marc Prat i Canyi havien obert el marcador després del descans i Moreno va fer dos gols al tram final (21-27 i 25-30)– van fer disparar les il·lusions del primer dia del curs.