L’aprenentatge

“Cada any marxa algú i ha de pujar gent i agafar el seu rol. Ens va tocar i per sort ho vam saber tirar endavant”, diu Mach amb referència a l’arribada al primer equip. “Érem joves i el treball físic que duia la gent, amb experiència a la categoria... Ho has de suplir amb altres coses: tàcticament, visió de joc...”, afirma sobre la condició, esquifida, que tenien respecte als rivals. “Tenia 18 i 19 anys i, és clar, em trobava amb defenses de 30 o 35 que pesaven 100 quilos i potser feien gairebé dos metres. Podia ser molt bo tècnicament o tàcticament, però amb aquest pes no tenia res a fer”, recorda Palahí, sobre el curs accelerat a plata que van haver de fer, amb Pau Campos a la banqueta i assumint responsabilitats des del primer dia.

Els focus

Amb aquest protagonisme, els conjunts rivals cada cop van focalitzar més el plantejament contra el Bordils en la seva figura. Com la defensa mixta 4-2 que la temporada passada es va convertir en un maldecap. “Ho vam patir i ens va costar. No hi estàvem acostumats o no ho havíem treballat prou i aquest any, per exemple, no ha marxat ningú i ha vingut gent. I si ens fan aquesta mixta hi haurà l’Esteve, en Xicu, en Canyi...”, diu el 3, que es frega les mans amb el nivell de l’equip per a aquest curs: “Fa molts anys que ens coneixem i la clau és que hi ha molta més gent. Per això el ritme no baixa i aquesta mobilitat pot durar 60 minuts.” “Ho hem evolucionat i aquest any amb en Canyi, si pot jugar, és un altre jugador lateral dret esquerrà que si ens fan una 4-2 s’afartarà de fer gols. O altres com l’Esteve, que té un un contra un molt bo i amb una 4-2 amb espais... No ens la poden fer”, assegura el canoner de l’equip, que sobre els que han tornat diu: “L’Esteve mentre jugava a França ja venia a entrenar-se. I coneix el club, el joc... És el que diem: aquest any no només no hem perdut jugadors que marxen sinó que ens hem nodrit de tres jugadors. Un amb quilos i experiència com és en Masmi, un lateral esquerrà –que a plata no n’hi ha gaires del seu nivell–, i l’altre l’Esteve, que no cal definir-lo. La categoria puja de nivell i hi ha hagut una injecció molt alta de diners.” I hi afegeix: “Amb el mateix bloc, a veure si podem començar amb el nivell de la segona volta d’altres anys. Si ho fem, escalarem posicions segur i no ens salvarem la penúltima jornada sinó molt abans.” “L’inici pot ser millor: ve gent nova i ningú ha marxat”, diu Mach, que hi afegeix l’objectiu de l’equip de Sergi Catarain: “Hi ha més gent que pot entrar a la rotació i jo, per exemple, vull aspirar a més. Hem de ser ambiciosos però sempre tocant de peus a terra. Tot arribarà.”