La cursa incomparable
Curses de muntanya. La UTMB s’ha convertit en quinze anys en la prova més important del planeta
No hi ha cap altra cursa de muntanya del planeta que s’hi pugui comparar: ni per prestigi, ni per dimensions, ni per ambient, ni per ressò mediàtic. La Ultra Trail del Mont Blanc (UTMB) és la mare de totes les proves, l’esdeveniment més important del calendari de competicions de muntanya d’estiu. Amb només quinze anys –aquesta setmana se’n celebra la 16a edició– la UTMB ha adquirit unes dimensions superlatives: set curses, 10.000 participants de 100 països diferents, 2.000 voluntaris, 180 mitjans de comunicació acreditats... La població de Chamonix, epicentre d’aquest esdeveniment i bressol de l’alpinisme, respira competició per totes bandes cada final d’agost.
Concebuda el 2002 per una colla d’amics, capitanejats per Catherine i Michel Poletti, un any després es va disputar la primera edició de la UTMB amb una sola prova en el calendari, la cursa de 155 km, que va aplegar 711 corredors. El recorregut de la prova feia la volta sencera a l’imponent massís del Mont Blanc, on s’erigeix el cim més alt de l’Europa occidental, i passava pels tres països i els divuit municipis per on s’estén. Els primers vencedors van ser el nepalès Dawa Sherpa (20h05:58) i la nord-americana Kristen Moehl (29h38:23). Dos corredors catalans van ser entre els 67 que van acabar la prova: Josep Artigas (32è amb 31h31:52) i Manuel Porte (67è amb 37h45:00).
La UTMB va incloure el 2006 una segona cursa, la CCC (Courmayer-Champex-Chamonix), que en aquella primera edició va tenir 86 km i va passar a la història perquè va tenir una dona com a vencedora absoluta, la llegendària corredora francesa Corinne Favre (10h35:55), que va acabar amb gairebé vint minuts menys que el segon classificat.
Dues edicions després va començar un fenomen. La prova la va guanyar un jove de només vint anys –la mitjana d’edat dels participants a la UTMB és enguany de 42 anys– que va travessar la meta amb una senyera a les mans. És Kilian Jornet. Tot i una injusta penalització de quinze minuts, suposadament per haver rebut ajut il·legal d’un aficionat, el jove corredor de la Cerdanya va avantatjar d’una hora el segon classificat.
A partit d’aquell moment va començar una etapa d’idil·li dels corredors catalans, entre els millors del món, amb la UTMB. Fins a dotze victòries hi han aconseguit en les diferents curses. Jornet va guanyar dos cops més la prova reina (2009 i 2011), cursa que l’any passat també va guanyar Núria Picas en la categoria de dones. La resta de les victòries les han aconseguides Toti Bes (2013) i Pau Bartoló (2014), en la CCC; Arnau Julià (2013), Pau Bartoló (2015) i Pau Capell (2016), en la TDS, i Marc Pinsach (2015), Mercedes Arcos (2016) i Eli Gordon (2017), en l’OCC. Quatre d’aquests corredors buscaran aquest any una nova victòria: Kilian Jornet i Núria Picas, en la UTMB; Pau Capell, en la CCC, i Toti Bes, en l’OCC.
La UTMB va incloure una tercer cursa el 2009, la TDS (Sur les Traces des Ducs de Savoie), de 106 km, en la qual es va imposar, en categoria femenina, la brasilera resident a Catalunya Fernanda Maciel. L’última de les quatre grans curses incorporada al calendari de la UTMB va arribar el 2014 amb l’OCC (Orsières-Champex-Chamonix), de 53 km aquell any.
L’edició d’aquest inclou el calendari més atapeït. S’incorpora la cursa més curta de totes, la MCC (Martigny-Combe to Chamonix), de 40 km, i es continuen disputant la YCC, una cursa per a joves, i la PTL, una cursa de 300 km per equips.